movistar, hem de parlar

aquesta es la fórmula universal que hom i don diu a la parella quan vol donar per finiquitada la relació que hi ha entre ambdós, si o si, no hi ha volta de full.
doncs avui el sr movistarm a través d'un desganat depenent vigorèxic, ha ferit els meus sentiments. em disposava a canviar el meu arcaic mòbil a vapor de targeta per un smartphone de la òstia amb catéter i via per poder estar endollat permanentment a la xarxa i així convertir-me en un zombi de les ones cibernètiques. També he de dir que sóc una persona que tem els canvis i que després de barrinar durant molt de temps, m'he armat de valor i he decidit fer el gran pas, fins i tot m'he posat roba elegant; bé, no, però com a mínim m'he canviat de muda.
quan la depenenta musculosa m'ensenyava el catàleg amb una desídia pròpia d'un condemnat a mort, he preguntat pels preus dels telèfons, sospitosament més cars que els que havia vist a internet, en un acte d'estratègia paramilitar de consum. -te sale más caro pasarte de tarjeta a contrato que hacerte un número nuevo – he quedat horroritzat i amb un filet de veu he dit que ja m'ho pensaria i he abandonat l'establiment.
què collons significa que em surt més car passar-me de targeta a contracte que fer-me un número nou??!!!! porto més de dotze anys amb vosaltres, no us diu res la paraula fidelitat???!!! fa més de dotze anys que tinc el mateix número, no concebo una vida sense aquestes xifres; un sis, un quatre i un set repetits en una suggerent dança de nou dígits. Porto més temps amb ell que el que he estat i estaré amb parella, ha sobreviscut a pèrdues, robatoris, caigudes contra la paret, nits de bogeria, depressions, viatges còsmics, em defineix...bé, potser no tant, però si m'haguessin de numerar seria el 646 etcètera.
en fi, mentre intento recompondre les peces de la meva malmesa ànima a base de suc de pinya i refregit de migdiada a la ràdio, només puc dir: sr movistar, ha signat la sentència de la nostra relació

distopies garríniques I

aprofitant que l'altre dia vaig assistir a una brutal actuació musical al de barri gràcia, us explicaré un moment clau de la història de catalunya i d'espanya. es probable que no la conegueu perquè tot plegat succeix l'any 2015.

tot començà en una reunió d'intelectuals televisada, en aquells temps les reunions d'intelectuals havien escombrat els “realities” de les graelles televisives i s'exhibien en prime-time, ja era tard, però, i els tertulians havien begut força, quan en josmar, que tenia una càrrec força rellevant dins l'acadèmia de la llengua, digué allò de “el socio del español es macho como yo” amb una mofa socarrant i farcint-ho amb molta ploma. clar, allò tenia un share proper al 40% i es va difondre com l'antrax quan bufa la tramontana; ja es poden imaginar que als afeccionats de l'equip perico, l'únic capdavanter que hi havia en aquells moments a catalunya, no els va fer puta gràcia.

van agafar una emprenyada de tal magnitud que es van iniciar en el noble art del genocidi i van focalitzar la seva ira amb el col.lectiu gltb de barcelona, a més dels coixos de cama esquerre i a les parelles d'avis propietaris d'agapornis.

va ser com una guerra civil, bé de fet va ser una cruel matança totalment gratuïta. imaginin tot de socis amb estúpids barrets i bufandes blanc i blaves, armats amb subfusells automàtics arrassant els clubs d'ambient de l'eixample i d'altres desequilibrats amb samarretes que fan apologia del vermut, cosint a ganivetades a joves marietes en mig de la via pública, davant de la mirada impassible dels joves heterosexuals blancs que quedaven (els psicòpates pericos també es van carregar uns quants negres, posats a fer, deurien pensar).

la població de la ciutat comtal es va reduir a tres-centes mil persones. els afeccionats de l'espanyol vaguejaven entre el caos i la destrucció, fotent algun tret a qui els resultava sospitòs d'ésser marica, caminaven embadalits i somreien amb aquella ganyota pròpia dels que són sabedors d'haver fet la feina ben feta , i dels subnormals.

i aquest moment d'abaixar la guàrdia, fruit de l'èxtasi, és el que van aprofitar els turcs, que s'amagaven en galeres rere l'hotel vela, per envair, primer barcelona i després la península sencera.

bones nits amics meus tots

benvinguts al racó del garrí dèspota, un lloc de lliure accés i lliure pensament on aniré públicant els meus pensaments, sentiments, opinions i més excrecions amb una periodicitat beatífica i orgànica, és a dir quan em surti dels sants collons.
tot i que sembli mentida, no a tothom li agraden els porcs ni les seves costums, així que puc arribar a entendre que no a tothom li agradrà o li semblarà bé el que escric aquí, sou lliures d'expressar la vostra opinió i d'insultar, gratuïtament o amb raó.
ah, aquest és un espai xarnegu, tan puc escriure en català, com en castellà o cirílic, així que no toqueu els collons amb el tema de l'idioma.
i recordeu:

la venjança és un plat
que se serveix en una gran safata de disseny


reescalfada al microones
i amb abundant varietat
de mísera guarnició


tot coronat amb una reducció de vinagre
de módena