Mostrando entradas con la etiqueta homoerotisme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta homoerotisme. Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de noviembre de 2011

Romeu i Julieta

   hola amics de l'impassible, darrerament he estat rebent crítiques off-blog titllant-me de ser negatiu i de rondinar absolutament per tot. és cert, ja ho sabeu d'avantmà quan entreu a pipejar el que hi ha escrit, burrus. malgrat tot, avui deixaré de banda el meu odi visceral cap a qualsevol sexe, raça o creença religiosa i/o política i us parlaré d'amor, amor interracial, interespecial i potser no correspós ni consentit per ambdues parts al cent per cent, però amor a la fi.

   avui he llegit aquesta notícia d'amor frustrat que us transcric íntegrament:



Arrestan a hombre en acto sexual con burro y afirma que era prostituta con poderes

El hombre, de nombre Sunday Moyo, de 28 años de edad, fue capturado por las autoridades de Zimbabue en pleno acto de zoofilia con un burro el cual se encontraba amarrado a un árbol del cuello.
Moyo afirmó tras su arresto que el acto de bestialidad que cometió se debió a que contrató a una prostituta que tenía el poder de cambiar de forma.
De acuerdo al hombre, este contrató a una prostituta en un centro nocturno a un costo de 20 dólares y “desconoce cómo fue que se transformó en un burro”.
Las autoridades dictaminaron que Moyo se mantenga en custodia hasta el 27 de octubre y que sea evaluado por dos siquiatras, informó el portal Newzimbabwe.com.


    anem per parts, enganxen a paio follant-se un burro, fins aquí bé. qui més qui menys en situacions de feblesa emocional ens hem fet una faust o hem practicat el trollhunting a una discoteca en una nit que ens picava l'entrecuix i els escrúpols estaven de vacances; si això ho traslladem a la vida rural d'una pedania de zimbabue, on tinc entés que escassejen els locals d'oci nocturn, es pot arribar a comprendre la pràctica zoofílica en qüestió.


   ara abordem la segona part, quan el van enxampar, el dimoni aquest va argumentar que el ruc era una puta que es va transformar, s'imaginen la situació?? amb els pertinents guàrdies civils zimbabuencs?:


   - arto a la guardia siví, se puee sabé que ase usté realisando el acto sesuá en plena vía pública con un burro, animá?


   - mire agente,  no es lo que parece, solicité los servicios de una meretriz y al iniciar la cópula mutó a asno...


   - pervertío, pase pal cuarteliyo, dehenerao...


   i el pobre noi a la garjola a l'espera que l'evaluin, el declarin boig i li freigeixin la ceba a base d'electroshocks i antidepresius tradicionals centreafricans, mentre la veritat desapareix com biescas sota la pluja, no ho veieu?? el sunday moyo aquest va mentir per salvar la dignitat de l'animal (el de 4 potes), amb aquesta declaració fa com mourinho, desviar tota l'atenció cap a ell en benefici del seu equip, en aquest cas, la integritat de l'enze vers l'opinió pública, per evitar que tothom el senyali pel carrer i digui: mira el putu burru degenerat. i putejant-se a ell mateix. nanos si això no és amor del de debó digueu-m'ho i atureu les màquines que em baixo 




   mireu la cara de felicitat que posava el ruc. FREE MOYO!!!

martes, 27 de septiembre de 2011

l'evangeli obscur de jesucrist

  tot això passà l'any... bé, tan se val, perquè tot plegat és mentida, però li donarem un to èpic dient que és un any que déu nostrosenyor esborrà del calendari per vergonya i per rentar la imatge de la seva família. resulta que jesucrist estava atravessant per una d'aquelles èpoques de rebel.lia o de segona joventut típica d'aquells mascles de trenta-cinc a cinquanta anys recentment separats de la dona, i ja saben que aquestes fases afecten greument a la dignitat personal i a les de l'entorn. oju! que la culpa no fou seva, si no de maria magdalena, que era una bandarra de tres parells de...que cony, era un putot amb totes les lletres!!
  el cas és que jesucrist va baixar a la terra per muntar-se una festa descomunal amb dos companys que va conéixer a la facultat de dret, l'steven seagal i en chuck norris, dos males peces que no havien passat de primer curs i que havien dedicat el seu pas per la facultat a fotre mastegots als empollons i a beure cervesa a totes hores, i que actualment regentaven una granja d'estruços a vilobí d'onyar, massachussets.
  van arribar al capvespre a irak, volien gaudir dels favors de les mítiques putes de babilònia, però ja se sap que l'excés d'alcohol i la testosterona pels núvols són mals assessors del savoire faire necessari per tractar amb senyoretes que fumen i parlen de tu.
   els tres van entrar a un prostíbul etzibant puntades depeu a les portes, cridant com peixateres i ruixant amb don perignon a les joves meretrius (ja saben que els musulmans són de pell fina i l'alcoholels hi provoca greus irritacions), quan va aparèixer en sadam hussein, que en aquells moments exercia de madamme del bordell, el més luxós de tot bagdad, per demanar-los, molt amablement, que moderessin la seva actitud vers les prostitutes; però la providència va voler que el tap d'una empolla de xampany que destapava jesús li anés directe a la cara i li buides un ull. en sadam llençà un crit esfereidor, com de garrí degollat, i de sobte començaren a sortir homes armats amb kalashnikov de sota les pedres i les putes i van rodejar els tres amics. en chuck i l'steven, que eren amants de la brega i estaven curtits en mil batalles (no imaginen com arriben a ser de malparits els estruços), no es van arronsar i van començar a repartir mantecaos a ritme de swing islàmic fins que no va quedar un moro viu; cames i braços de meuques es barrejaven amb troncs desmembrats de guerrillers amb les armes hàbilment desades al recte.
   tot això no hauria anat més enllà d'un petit conflicte diplomàtic, fàcilment solucionable amb un partit benèfic entre estrelles retirades del món del futbol i de la faràndula, si no fos perquè en jesucrist, que portava un pedal de proporcions bíbliques, vomità sobre una còpia del corà del segle xv. es poden imaginar que a alà no li va fer puta gràcia. va muntar un cristu de tres parells de nassos, va fer ploure durant tres mesos seguits sobre el vaticà, amb calamarsa de la mida d'un puny. durant aquest diluvi van morir vint-i-set papes, dos-cents quaranta-nou bisbes i un català que estava allà de vacances.
   déu pare va haver de demanar infinitat de favors per aplacar l'ira del seu homòleg musulmà, però finalment van signar un tractat de pau on el més rellevant era el càstig a l'ostracisme etern per chuck norris i steven seagal i la prohibició d'entrada als prostíbuls de més enllà d'estambul a jesucrist

jueves, 25 de agosto de 2011

distopies garríniques I

aprofitant que l'altre dia vaig assistir a una brutal actuació musical al de barri gràcia, us explicaré un moment clau de la història de catalunya i d'espanya. es probable que no la conegueu perquè tot plegat succeix l'any 2015.
tot començà en una reunió d'intelectuals televisada, en aquells temps les reunions d'intelectuals havien escombrat els “realities” de les graelles televisives i s'exhibien en prime-time, ja era tard, però, i els tertulians havien begut força, quan en josmar, que tenia una càrrec força rellevant dins l'acadèmia de la llengua, digué allò de “el socio del español es macho como yo” amb una mofa socarrant i farcint-ho amb molta ploma. clar, allò tenia un share proper al 40% i es va difondre com l'antrax quan bufa la tramontana; ja es poden imaginar que als afeccionats de l'equip perico, l'únic capdavanter que hi havia en aquells moments a catalunya, no els va fer puta gràcia.
van agafar una emprenyada de tal magnitud que es van iniciar en el noble art del genocidi i van focalitzar la seva ira amb el col.lectiu gltb de barcelona, a més dels coixos de cama esquerre i a les parelles d'avis propietaris d'agapornis.
va ser com una guerra civil, bé de fet va ser una cruel matança totalment gratuïta. imaginin tot de socis amb estúpids barrets i bufandes blanc i blaves, armats amb subfusells automàtics arrassant els clubs d'ambient de l'eixample i d'altres desequilibrats amb samarretes que fan apologia del vermut, cosint a ganivetades a joves marietes en mig de la via pública, davant de la mirada impassible dels joves heterosexuals blancs que quedaven (els psicòpates pericos també es van carregar uns quants negres, posats a fer, deurien pensar).
la població de la ciutat comtal es va reduir a tres-centes mil persones. els afeccionats de l'espanyol vaguejaven entre el caos i la destrucció, fotent algun tret a qui els resultava sospitòs d'ésser marica, caminaven embadalits i somreien amb aquella ganyota pròpia dels que són sabedors d'haver fet la feina ben feta , i dels subnormals.
i aquest moment d'abaixar la guàrdia, fruit de l'èxtasi, és el que van aprofitar els turcs, que s'amagaven en galeres rere l'hotel vela, per envair, primer barcelona i després la península sencera.