darwinisme II

   bona nit petits buròcrates del sexe a quatre rals el bes. fa poques setmanes vaig encetar una nova secció basada en el mestre darwin, els coneixements que giren en torn el seus estudis i les aberracions perpetrades pel gènere humà, generalment provocades per generacions d'endogàmia, o bé pel seu creador, per desacreditar al vell boig que diu que venim del mico (alguns més que d'altres). en fi una secció que parla de gent que no passaria a la següent ronda del càsting pel programa "és usted apto para perpetuar la especie".

   avui li toca al torn a STRANGE PEOPLE PASSEJANT STRANGE DOGS. se que és un ventall molt ampli i incert, segur que molts direu: -filldeputa, jo tinc un perru i el trec a passejar, em surto dels canons de la normalitat, però no mereixo la humiliació d'ésser representat a aquest blog de merda. teniu rao. el post d'avui va dedicat, entre d'altres, a aquells xarnegos, amb anatomia esculpida a base de gimnàs i metaamfetamina, amb l'ego més inflat que els seus bíceps, que per raons inexplicables (viuen a casa els pares, que són infinitament més garrulos que ell) no passejen un pitbull psicòpata ensinistrat per matar negres, sino que van amb un gosset míser, més lleig que insultar el gran pare en setmana santa, i que la seva única habilitat és ridiculitzar el seu amo.
   tranquils, aquests homenots no suposen un problema per l'espècie, tenen un enemic natural anomenat "seat-leon-contra-mediana-de-la-autopista-del-maresme" que en regula la població.

   també toca parlar d'aquelles senyores velles que sembla que treguin a passejar un porc vietnamita, o bé un tall rodó de vedella amb potes, però que quan t'hi acostes pots discernir un pobre ca de forma cilíndrica que lluita per respirar i que sembla que cada passa que fa sigui la darrera de la seva suculenta vida. això es deu generalment a que les seves dueñes pateixen d'alzheimer galopant i no recorden si han posat menjar o no al quisso, i per curar-se en salut...

   cas a part mereixen els degenerats carpetovetònics que es dediquen a la caça del conill i que s'anomenen  amants dels llebrers fins que deixen de correr i els pengen dels arbres, per aquests FILLS DE LA GRAN PUTA SIFILITICA els hi desitjo que ploguin bombes nuclears sobre la seva comunitat autònoma perque ni una molecula del seu adn s'escampi per enlloc.

   dins el grup mereixen una mort espantosa hi ha els mal parits que li roben la dignitat al seu animal de companyia, el millor amic de l'home diuen, disfressant-los com les seves mares els disfressaven a ells quan encara no sabien dir ni papa ni mama. a veure, tothom hem tingut algun loser a prop que ha rebut bulling per part nostra, però un gos és diferent. tothom sap que un gos fa més pena que un ésser humà, si no penseu en la peli aquella del tom hanks i el dogo de burdeos. oi que veu plorar com bledes quan el gos s'enduu un balasu? oi que haurieu desitjat que se l'emportés el tòtil amb cara de ninot? de veritat... en fi, els que vesteixen el gos com a paco clavel, un xarrup de napalm als kellog's

   vaig pensar aquest post arrel d'una senyora amb greus problemes volumètrics, amb aspecte de tieta pesada de sèrie de tv3,  conduida per un gos-rata, d'aquests que només borden i fan pudor, amb una corretja telescòpica, formant matxembrats gos-amo que abarquen tota la vorera. quan el gos va a pixar a l'arbre, la mestressa s'acosta a un portal a mirar si pot robar els catèlgs del carrefour; si la mestressa s'acosta a l'arbre per buscar rates pel dinar, el gos aprofita per pixar-se sobre les ofertes de ganxitos del catàleg, tot mancat d'una coordinació pròpia d'una parella de sordmuts ebris com soviètics siberians. clar, el problema és que posen en perill el lliure albedriu dels carrers de la ciutat: els pobres vianants que miren l'smartphone i s'entrabanquen com si d'una trampa vietnamita es tractés i els usuaris de la bicing que no tenen pebrots d'anar per la calçada i han d'accionar el timbre ridícul o frenar, fent aquell esglai dolorós de frens de saldo, quina pena.....recordeu-me que algun dia us parli dels usuaris del bicing. en fi, si veieu a aquestes senyores canvieu de vorera, són més perilloses que una colla de latinkings fins al cul de pisco i sobrassada de peyote.

  i per acabar, si algun dia aneu vora les 2 del migdia pels carrers girona amb consell de cent, podeu trobar una parella de superfreaks, un es el prototip de national rock people i l'altre és un geek amb tendència a l'hidrocefàlia que passejen un golden retirever amb cara de dona'm l'extremaunció perquè pugui empassar-me la càpsula de cianur que porto al collaret i acabar amb el meu patiment.