darwinisme II

   bona nit petits buròcrates del sexe a quatre rals el bes. fa poques setmanes vaig encetar una nova secció basada en el mestre darwin, els coneixements que giren en torn el seus estudis i les aberracions perpetrades pel gènere humà, generalment provocades per generacions d'endogàmia, o bé pel seu creador, per desacreditar al vell boig que diu que venim del mico (alguns més que d'altres). en fi una secció que parla de gent que no passaria a la següent ronda del càsting pel programa "és usted apto para perpetuar la especie".

   avui li toca al torn a STRANGE PEOPLE PASSEJANT STRANGE DOGS. se que és un ventall molt ampli i incert, segur que molts direu: -filldeputa, jo tinc un perru i el trec a passejar, em surto dels canons de la normalitat, però no mereixo la humiliació d'ésser representat a aquest blog de merda. teniu rao. el post d'avui va dedicat, entre d'altres, a aquells xarnegos, amb anatomia esculpida a base de gimnàs i metaamfetamina, amb l'ego més inflat que els seus bíceps, que per raons inexplicables (viuen a casa els pares, que són infinitament més garrulos que ell) no passejen un pitbull psicòpata ensinistrat per matar negres, sino que van amb un gosset míser, més lleig que insultar el gran pare en setmana santa, i que la seva única habilitat és ridiculitzar el seu amo.
   tranquils, aquests homenots no suposen un problema per l'espècie, tenen un enemic natural anomenat "seat-leon-contra-mediana-de-la-autopista-del-maresme" que en regula la població.

   també toca parlar d'aquelles senyores velles que sembla que treguin a passejar un porc vietnamita, o bé un tall rodó de vedella amb potes, però que quan t'hi acostes pots discernir un pobre ca de forma cilíndrica que lluita per respirar i que sembla que cada passa que fa sigui la darrera de la seva suculenta vida. això es deu generalment a que les seves dueñes pateixen d'alzheimer galopant i no recorden si han posat menjar o no al quisso, i per curar-se en salut...

   cas a part mereixen els degenerats carpetovetònics que es dediquen a la caça del conill i que s'anomenen  amants dels llebrers fins que deixen de correr i els pengen dels arbres, per aquests FILLS DE LA GRAN PUTA SIFILITICA els hi desitjo que ploguin bombes nuclears sobre la seva comunitat autònoma perque ni una molecula del seu adn s'escampi per enlloc.

   dins el grup mereixen una mort espantosa hi ha els mal parits que li roben la dignitat al seu animal de companyia, el millor amic de l'home diuen, disfressant-los com les seves mares els disfressaven a ells quan encara no sabien dir ni papa ni mama. a veure, tothom hem tingut algun loser a prop que ha rebut bulling per part nostra, però un gos és diferent. tothom sap que un gos fa més pena que un ésser humà, si no penseu en la peli aquella del tom hanks i el dogo de burdeos. oi que veu plorar com bledes quan el gos s'enduu un balasu? oi que haurieu desitjat que se l'emportés el tòtil amb cara de ninot? de veritat... en fi, els que vesteixen el gos com a paco clavel, un xarrup de napalm als kellog's

   vaig pensar aquest post arrel d'una senyora amb greus problemes volumètrics, amb aspecte de tieta pesada de sèrie de tv3,  conduida per un gos-rata, d'aquests que només borden i fan pudor, amb una corretja telescòpica, formant matxembrats gos-amo que abarquen tota la vorera. quan el gos va a pixar a l'arbre, la mestressa s'acosta a un portal a mirar si pot robar els catèlgs del carrefour; si la mestressa s'acosta a l'arbre per buscar rates pel dinar, el gos aprofita per pixar-se sobre les ofertes de ganxitos del catàleg, tot mancat d'una coordinació pròpia d'una parella de sordmuts ebris com soviètics siberians. clar, el problema és que posen en perill el lliure albedriu dels carrers de la ciutat: els pobres vianants que miren l'smartphone i s'entrabanquen com si d'una trampa vietnamita es tractés i els usuaris de la bicing que no tenen pebrots d'anar per la calçada i han d'accionar el timbre ridícul o frenar, fent aquell esglai dolorós de frens de saldo, quina pena.....recordeu-me que algun dia us parli dels usuaris del bicing. en fi, si veieu a aquestes senyores canvieu de vorera, són més perilloses que una colla de latinkings fins al cul de pisco i sobrassada de peyote.

  i per acabar, si algun dia aneu vora les 2 del migdia pels carrers girona amb consell de cent, podeu trobar una parella de superfreaks, un es el prototip de national rock people i l'altre és un geek amb tendència a l'hidrocefàlia que passejen un golden retirever amb cara de dona'm l'extremaunció perquè pugui empassar-me la càpsula de cianur que porto al collaret i acabar amb el meu patiment. 

darwinisme

    hola nois, avui donaré unes lliçons d'història i de biologia bàsica. com tots sabres, charles darwin era un home antic, del segle equis uve palito, palito...palito? bé no ho se del cert, però no és rellevant, el fet és que tenia cara de ser més antic, i foll com un cranc de riu americà, i també tenia la mirada d'aquells que prefereixen menjar-se els cigrons cosits, però no és el que ens ocupa avui.

darwin en una foto d'arxiu

   tots coneixereu a darwin com la persona que posà cara a l'etiqueta d'anís del mono, però oh, ignorants amics, en darwin va fer moltes més coses, durant un viatge lisèrgic per sudamèrica i rodalies, el ganapiot es va treure de la màniga la teoria de l'evolució; que ve a dir que els animalons i demés s'adapten al medi hostil per sobreviure, i només les espècies més aptes passen de generació i tal i tal, alguna cosa així, el que vindria a ser la selecció natural.

darwin posant per anís del mono i resultat final

   doncs bé, en aquesta nova secció, parlaré de la selecció natural i de col.lectius i gent que estaria fregant el pal, és a dir que atenta una mica sobre el que hauria de ser gent apta per sobreviure. persones (per dir-los d'alguna manera) que tot i meréixer viure al marge de la societat estan perfectament integrats en aquesta i frueixen de les avantatges de la resta de ciutadans.

   i com no puc anar pel món esborrant-los del mapa amb una goma milan nata ni amb el winchester del meu avi perquè a catalunya encara està mal vist portar armes de foc pel carrer, vull fer palesa la meva denúncia perquè les autoritats pertinents prenguin cartes en el asuntu.

   primer de tot parlaré dels SLOW-RIDICULAR-RUNNERS, són aquells infraéssers que surten a correr perfectament equipats: sabatilles ergonòmiques con suela de carbón activo, cámara de aire del polo norte y empeine de piel de polla de camello, malles de lycra realzanalgas 3000, samarreta tècnica de 2,78 g de pes  i paravents hipoalergènic, autotranspirant i electroestimulador. no oblidem els complements: gorra, ulleres de sol encara que surtin a córrer de nit, pulsòmetre i, sobretot, mp3 lligat al braç. generalment tot de marca decathlon. què els fa tant odiosos??? que no corren, arrosseguen els peus, belluguen els braços i posen cara de patiment, però es desplacen més a poc a poc que una eruga amb tetraplègia congènita avançada. fins i tot la meva besàvia de 118 anys morta corre més.

slow ridicular runners

   sabeu de que parlo, no?? doneu un tomb per un parc o pel passeig marítim del poble, segur que trobeu a un desgraciat d'aquests!!

subnormals corrents

   i la meva pregunta és, què cony els motiva a mostrar-nos la seva tristor??? no parlo d'aquella gent d'edat avançada amb pell apergaminada que sembla que hagi de morir a la passa següent, que també. senyors, són vells, facin el favor d'anar a donar pel cul als seus fills, que segur que s'ho han guanyat. el dubte me corroe por dentro quan vaig a algú relativament jove, amb el sentit del ridícul que encara els hi hauria de funcionar. de fet la setmana passada vaig veure a una mossa de no més de 25 anys, arrossegant la seva anatomia per la gran via, vaig estar a punt de convidar-la a un xarrup de cigala, però ma mare sempre m'ha dit que no me'n porti al llit a gent susceptible d'estar massa boja, que malgrat que el sexe pot ser de bona qualitat, pots despertar-te trobant a faltar algun organ o membre...

   el meu consell, és que si us trobeu amb un homínid d'aquests, l'animeu com si estés corrent la marató de nova york, a veure si se n'adona del que fa i deixa de "córrer" i es dedica a l'estudi del cargol poma que és més necessari per la societat.

   P.D. si veieu a un tio corrent amb xandall de tactel 90's cant tunis style millor no li dieu res, son perillosos

exemple de junky chandal botarates

alvin i els esquirols

   hola noies, com va tot? disculpeu la meva absència d'aquests darrers mesos però em trobava en tasques de missió humanitària a cambodja fent un sever control de la població. i ha funcionat prou bé, crec que tenim la solució per combatre la crisi global, i per tant, en un dia com avui, no deixaré de treballar per construir un món millor. dieu-me esquirol si voleu, prefereixo ésser recordat com un lluitador.

   darrerament m'han arribat veus, titllant-me de conservador i de virar el meu discurs cap estribord...mmm...bé diguem que sóc pragmàtic, la idea és arribar a l'objectiu mitjançant el camí que sigui. i no crec que el camí sigui sortir amb banderetes, gorres i entrepans ressecs en processó, rere una pancarta conduida per uns "líders sindicals" que bé podrien ser un ewok jubilat i un parroquià tipus del bar de mon pare

    - oye, cándido, nos paramos a tomar un sol y sombra al bar d'enfrente?


   nois, sabeu que la vaga d'avui no servirà de res, com no serveixen de res les concentracions pacífiques (les manifestacions antiguerra de la època del bigotis, les del 15m...), així que us animo a deixar les banderoles i agafeu porres, pedres, destrals, arcs i fletxes i foc, molt de foc!! i soritu al carrer a fer el que us dicti el cor

MENYS PANCARTES I MÉS NAPALM!!!

   això si, és cert que en els darrers temps he mantingut vincles amb els sectors més poderosos/rancis de la societat, de fet ahir vaig tenir una reunió secreta amb en puig i el fernandez diaz i van acordar que em deixarien un vehicle en proves per minimitzar l'efecte dels piquets informatius, me'n moro de ganes de provar-lo

   de fet me'n vaig corrents o em perdre les movilitzacions de les 12h!!!

   i recordeu:

LA REDUCCIÓ (DE POBLACIÓ) ÉS LA SOLUCIÓ

bruce bilis: gra de pus

   ALERTA!!! ha arribat una carta a la redacció del racó del garrí dèspota, pel seu contingut el remitent demana que el mantinguem a l'anonimat... bé direm que és Xavi F. R. o X. Fernàndez Roig de Terrassa, d'una empresa relacionada amb la venda de material elèctric, però no direm quina.

   com no hem pogut contrastar la veracitat del contingut, però ens ha agradat l'estil, la transcriurem tal qual, això si, amb presumpció de veritat i d'innocència.


   hi ha gent que téun gra de pus al cul, hi ha gent que té morenes, hi ha gent que pateix càncer, hi ha gent que té sida, d'altre sífilis i d'altre que li senta malament menstruar; jo no tinc cap problema d'aquests, el meu però és que a la meva vida hi ha un informàtic.


   no compleix el perfil de jovincell desubicat i desgarbat, amb ulleres de vidre gruixut, samarretes amb acudits sobre el codi binari i greus, molt greus problemes per aconseguir sexe. aquest no té problemes per sucar el melindro, sempre que hi hagi billets pel mig. correspon al típic home adult que estudià informàtica quan els ordinadors es deien computadores i empraven vàlvules enlloc de microprocessadors, i clar, els seus coneixements estan obsolets, i ell ho sap i suposo que el seu cap també, però clar, fotre fora de l'empresa a un tros de soca que ha arrelat deu costar calers.


   clar que el jefe no és un paperina i no mantindrà un sou gratuïtament, per tant li ha assignat altres feines. d'entre les tasques submergides que exerceix hi ha la de xivato i espia, la de pensador, la d'intelectual, la de diplomàtic i la d'infermer, què? quan apareix més tard de les cinc de la tarda, el seu alè és capaç de curar ferides.


   de les seves tasques, la que més atempta contra la dignitat de l'individu és sens dubte la d'espia-xivato. no els hi tinc gaire apreci als ffillsdeputa d'aquesta calanya, de fet a l'escola els xerraven més del compte els hi grapavem un cartellet a la llengua on indicava la seva condició de delator. doncs aquest personatge té càmeres repartides arreu, de fet en tinc una just a sobre, no us extranyi que en aquest moment es trobi al seu despatx, a fosques, amb els pantalons baixats, amb una corda al coll (carradine style) pelantsela psicopàticament m'entra m'observa escrivint aquestes línies.


   en fi, amb el que li agraden les dones que beuen whiskey i et tiren el fum a la cara, existeix la possibilitat que acabi tenint alguna de les coses que he anomenat al principi.


   deixarem que la natura segueixi el seu curs...


   què, com se us ha quedat el cos?? interessant, eh? Xavier, quan et despedeixin de la feina has de saber que el garrí t'espera amb les portes i les potes obertes.

   i vosaltres, estimeu mentre us quedi esperança i compreu productes de la terra

A QUE ESPEREM??!!!!!

   jo que sempre he fugit de les etiquetes identitàries; que sempre m'ha suat la minga el nacionalisme; que he defensat a capa i espada el xarneguisme com una forma d'entendre la vida; que sempre m'he considerat igual que un andalús o extremeny, per molt ganduls que siguin (jo tampoc visc arrelat a la cultura de l'esforç, la sang de mèrida que corre per les meves venes deu tenir alguna cosa a dir); que sempre he pensat que el que necessiten els indepes pesats que surten entre concert i concert a llegir un manifest transnuitat és una bona lavativa de nitroglicerina; que sempre he pensat que esquerra republicana és com una gran casa de putes amb bigoti; jo que vaig saltar amb el gol d'iniesta a la final del mundiSTOP...tampoc ens passem, no cal faltar a la veritat. jo que sempre m'he considerat un ciutadà del món, malgrat no haver anat més enllà de porqueres; doncs jo, des de fa uns mesos, tinc l'estelada penjada al balcó, onejant entre farigoles, romanís i un cactus.

   per què? això és el que té menys importància: atac constant del sector caspa-feixistoide de madrit i rodalies, expoli fiscal, despreci dels costums i la cultura catalana (tot i que algun dia haurem de parlar del pop-rock català, i posar els punts sobre les is)...pollades!!! indepenència perquè si!! perquè ens surt de la punta del flabiol, com si haguèssim de justificar-nos!! només faltaria...

   siguem pragmàtics i analitzem el com. penseu que per assolir de la nostra terra un estat independent haurem de vessar ingents quantitats de sang i budells i deixar moltes víctimes pel camí, perquè vegin que anem en sèriu. També haurem de fer una petita neteja ètnico-social dins les nostres files, perquè desenganyem-nos, hi ha molt de capullo oriund d'aquestes terres, el típic català ensumamerda, de perfil democristià, llepafils i cagadubtes; fàcilment reconeixible en un restaurant perque passa hores amb la carta a la mà fent càlculs de la combinació més econòmica mentre discuteix amb la parenta. tots aquests cop al clatell i a enriquir el subsòl patri.

   penseu que després haurem d'assegurar les fronteres i la rereguarda mitjançant tècniques suggestives i intimidatòries de primer ordre, exemple: mines antitancs a l'entrada de l'A2 a fraga, botiflers penjats a l'AP7 a ulldecona com feien amb els pirates, i a la frontera francesa podem enviar al guardiola, que amb aquell savoir faire, convenceria als gavatxos de les inconveniències d'envair-nos. a més, amb els caiguts per la llibertat de la terra, a mode d'homenatge i eina dissuassòria, podríem dissecar-los i repartir-los pels llindars del país, amb mirada inquisidora i assenyalant a mode de gran hermano, amb un cartell que digui: "le advierto, està usted entrando en catalunya, lo hace bajo su responsabilidad, cuidado con lo que hace, le estamos vigilando".

   si pensen que arribem a aquests nivells de bogeria, tard o d'hora, acabaran deixant-nos en pau.

   de fet, el cactus que hi ha al costat de l'estelada seria un bon model de la catalunya que necessitem, país petit però autosuficient, quasi immortal i amb unes defenses que pobre del que gosi tocar-nos la polla

retallades

 us penseu que tot començà el quinze de juny davant del parc de la ciutadella, oi?

- no als nous pressupostos!!! no a les retallades!!!! Puig filldeputa!!!!!

no amics, les retallades començaren molt abans, sobretot en educació. no l'educació que ensenyen a l'escola, aquesta fa dècades que va caducar, em refereixo a l'educació que s'ensenya a casa. allò que diuen els papes de deixar seure a les iaies i a les prenyades al metro, als que van amb la cama enguixada ja és més subjectiu, si has fotut la pota, carrega amb les conseqüències...

qui no s'ha trobat amb la típica meuca burgesa estirada (en tots els sentits, figurat, literal i mèdic) amb vint-i-cinc bosses a les mans caminant com si fos el charlton heston a el último hombre sobre la tierra? la veus venir però saps que el viatge que t'enduràs és inevitable, et retorces per esquivar-la, però tot i així t'endús un cop a la cuixa, un "calmante", amb la bossa que conté les botes de putot que pesen mitja tona. malgrat tot et gires com buscant una resolució amistosa del conflicte i et trobes una mirada displicent que diu "haberte apartado gusano" (aquesta gent pensa en la llengua de l'imperi, els catalans no fem això...no que va!!)

va anem a situacions presumptament reals. dibuixem la imatge d'un jove i amable caixer en una botiga de...posem de flors, que en principi estan per fer feliç a la gent (excepte els morts i els alèrgics) rebent clients:

- hola bona tarda, que li he de cobrar?

el client tira sobre el mostrador un paperet amb una xifra en euros

- doncs seran x euros siusplau

el client tira una targeta de crèdit sobre el mostrador

- seria tan amable de mostrar-me el dni, siusplau?

- va con pin (grunyint)

(aquí obviem el fet que sempre és necessària una documentació per pagar amb targeta per evitar confrontacions)

- em pot posar el pin siusplau?

- grrrrmmffff

- gràcies, aquí té, bona tarda

silenci.....

bé crec que no calen conclusions, podem demanar el cel i la terra, però si costa tant dir bon dia o bona tarda o donar les gràcies, és que alguna cosa a part del sistema no va bé.

A MES AQUESTS CLIENTS FILLSDEPUTA NO EM PERMETEN FER LA COLETILLA DE: GRÀCIES A BASTÉ !!!! (de @perezesquerdo a @lasegonahora)

joe strummer

avui no tinc la titola per sarcasmes, suposo que ahir vaig beure massa bicarbonat, així que anem per feina, ALERTA POST ENSUCRAT,  com potser en les properes hores ens cau el cel al damunt i no veiem com surt el sol demà toca parlar de redempció, i de joe strummer, un tio que tenia els collons ben posats i que si estés aquí amb nosaltres segur que combatria els genets de l'apocalipsi a cops de polla. bé el que vull és que escolteu això, que darrerament em serveix d'antídot pels meus atacs de misantropia homicida, m'estova les hormones i m'humiteja les comisures ullenques (eh però aquesta versió, no la del pollos aquell que fumava porros i pegava la dona)

i ja de pas mireu aquestes penícules:

 

joe strummer, the future is unwritten de julian temple

 

quiero tener una ferretería en andalucía de carles prats 

apa si esteu avorrits ja teniu feina,

llegiu més, escolteu a la gent gran, sortiu a prendre la fresca, compte amb els excessos i recordeu........