alvin i els esquirols

   hola noies, com va tot? disculpeu la meva absència d'aquests darrers mesos però em trobava en tasques de missió humanitària a cambodja fent un sever control de la població. i ha funcionat prou bé, crec que tenim la solució per combatre la crisi global, i per tant, en un dia com avui, no deixaré de treballar per construir un món millor. dieu-me esquirol si voleu, prefereixo ésser recordat com un lluitador.

   darrerament m'han arribat veus, titllant-me de conservador i de virar el meu discurs cap estribord...mmm...bé diguem que sóc pragmàtic, la idea és arribar a l'objectiu mitjançant el camí que sigui. i no crec que el camí sigui sortir amb banderetes, gorres i entrepans ressecs en processó, rere una pancarta conduida per uns "líders sindicals" que bé podrien ser un ewok jubilat i un parroquià tipus del bar de mon pare

    - oye, cándido, nos paramos a tomar un sol y sombra al bar d'enfrente?


   nois, sabeu que la vaga d'avui no servirà de res, com no serveixen de res les concentracions pacífiques (les manifestacions antiguerra de la època del bigotis, les del 15m...), així que us animo a deixar les banderoles i agafeu porres, pedres, destrals, arcs i fletxes i foc, molt de foc!! i soritu al carrer a fer el que us dicti el cor

MENYS PANCARTES I MÉS NAPALM!!!

   això si, és cert que en els darrers temps he mantingut vincles amb els sectors més poderosos/rancis de la societat, de fet ahir vaig tenir una reunió secreta amb en puig i el fernandez diaz i van acordar que em deixarien un vehicle en proves per minimitzar l'efecte dels piquets informatius, me'n moro de ganes de provar-lo

   de fet me'n vaig corrents o em perdre les movilitzacions de les 12h!!!

   i recordeu:

LA REDUCCIÓ (DE POBLACIÓ) ÉS LA SOLUCIÓ

A QUE ESPEREM??!!!!!

   jo que sempre he fugit de les etiquetes identitàries; que sempre m'ha suat la minga el nacionalisme; que he defensat a capa i espada el xarneguisme com una forma d'entendre la vida; que sempre m'he considerat igual que un andalús o extremeny, per molt ganduls que siguin (jo tampoc visc arrelat a la cultura de l'esforç, la sang de mèrida que corre per les meves venes deu tenir alguna cosa a dir); que sempre he pensat que el que necessiten els indepes pesats que surten entre concert i concert a llegir un manifest transnuitat és una bona lavativa de nitroglicerina; que sempre he pensat que esquerra republicana és com una gran casa de putes amb bigoti; jo que vaig saltar amb el gol d'iniesta a la final del mundiSTOP...tampoc ens passem, no cal faltar a la veritat. jo que sempre m'he considerat un ciutadà del món, malgrat no haver anat més enllà de porqueres; doncs jo, des de fa uns mesos, tinc l'estelada penjada al balcó, onejant entre farigoles, romanís i un cactus.

   per què? això és el que té menys importància: atac constant del sector caspa-feixistoide de madrit i rodalies, expoli fiscal, despreci dels costums i la cultura catalana (tot i que algun dia haurem de parlar del pop-rock català, i posar els punts sobre les is)...pollades!!! indepenència perquè si!! perquè ens surt de la punta del flabiol, com si haguèssim de justificar-nos!! només faltaria...

   siguem pragmàtics i analitzem el com. penseu que per assolir de la nostra terra un estat independent haurem de vessar ingents quantitats de sang i budells i deixar moltes víctimes pel camí, perquè vegin que anem en sèriu. També haurem de fer una petita neteja ètnico-social dins les nostres files, perquè desenganyem-nos, hi ha molt de capullo oriund d'aquestes terres, el típic català ensumamerda, de perfil democristià, llepafils i cagadubtes; fàcilment reconeixible en un restaurant perque passa hores amb la carta a la mà fent càlculs de la combinació més econòmica mentre discuteix amb la parenta. tots aquests cop al clatell i a enriquir el subsòl patri.

   penseu que després haurem d'assegurar les fronteres i la rereguarda mitjançant tècniques suggestives i intimidatòries de primer ordre, exemple: mines antitancs a l'entrada de l'A2 a fraga, botiflers penjats a l'AP7 a ulldecona com feien amb els pirates, i a la frontera francesa podem enviar al guardiola, que amb aquell savoir faire, convenceria als gavatxos de les inconveniències d'envair-nos. a més, amb els caiguts per la llibertat de la terra, a mode d'homenatge i eina dissuassòria, podríem dissecar-los i repartir-los pels llindars del país, amb mirada inquisidora i assenyalant a mode de gran hermano, amb un cartell que digui: "le advierto, està usted entrando en catalunya, lo hace bajo su responsabilidad, cuidado con lo que hace, le estamos vigilando".

   si pensen que arribem a aquests nivells de bogeria, tard o d'hora, acabaran deixant-nos en pau.

   de fet, el cactus que hi ha al costat de l'estelada seria un bon model de la catalunya que necessitem, país petit però autosuficient, quasi immortal i amb unes defenses que pobre del que gosi tocar-nos la polla

joe strummer

avui no tinc la titola per sarcasmes, suposo que ahir vaig beure massa bicarbonat, així que anem per feina, ALERTA POST ENSUCRAT,  com potser en les properes hores ens cau el cel al damunt i no veiem com surt el sol demà toca parlar de redempció, i de joe strummer, un tio que tenia els collons ben posats i que si estés aquí amb nosaltres segur que combatria els genets de l'apocalipsi a cops de polla. bé el que vull és que escolteu això, que darrerament em serveix d'antídot pels meus atacs de misantropia homicida, m'estova les hormones i m'humiteja les comisures ullenques (eh però aquesta versió, no la del pollos aquell que fumava porros i pegava la dona)

i ja de pas mireu aquestes penícules:

 

joe strummer, the future is unwritten de julian temple

 

quiero tener una ferretería en andalucía de carles prats 

apa si esteu avorrits ja teniu feina,

llegiu més, escolteu a la gent gran, sortiu a prendre la fresca, compte amb els excessos i recordeu........

patriotes!!!!

   he aprofitat aquests dies de baixa psicològica per preparar-me per l'apocalipsi i per llegir la premsa, quan una notícia m'ha corprés i a encés una espurna d'esperança en la humanitat dins meu.

   la notícia en qüestió deia que l'steven seagal (que ja aparegué al racó del garrí en un post anterior) s'ha fet ajudant del xerif per controlar la frontera dels EE.UU. per fi els personatges populars, els famosos, es posen al servei del poble. no entrarem en el debat ètic i moral del món de la immigració il.legal, aquí el que compta es el fet en sí mateix. posar en pràctica allò que digué kennedy abans que es pogués veure a través seu: no preguntis que pot fer el teu país per tu, pregunta't que pots fer tu pel teu país. un acte de patriotisme altruista; exposar la vida per la pàtria de forma desinteressada, per amor a una bandera, a un himne, a uns ideals i uns sentiments.

   això és el que trobo a faltar, implicar-se en i per la nació. mentre aquí has d'anar amb compte a on mostres la teva bandera, ja que et poden ratllar el cotxe o colmar-te a pedrades, als ESTATS UNITS (en majúscules, perquè són millors que nosaltres) encara que siguis, negre, groc o vermell; subnormal o deformat, d'alaska o louisiana, portar la bandera de les barres i els estels t'obre els cors ianquis i les portes de les seves cases, on et reben amb els braços oberts, un somriure d'orella a orella i amb un pastís que es refreda a l'ampit de la finestra.

   el que fa falta és gent expeditiva, amb decisió, algú que vagi més enllà de pancarteros com en joel joan, en willy toledo, o en fernando leon de aranoa, que més que esperit de lluita evoquen olor a humit.

   necessitem actors i faranduleros implicats, però clar, a casa nostra tenim un problema, és diuen intelectuals, i naltros som productors mundials d'aquesta subraça, ens sobra cervell i ens falta múscul. tenim excedents de gafapastes que estarien fins el dia del judici final decidint com desmuntar un armari d'ikea per una mudança, però anem mancats de machos que siguin capaços de rebentar l'armari d'una coça, ja que tothom sap que un moble d'ikea, després d'ésser desmuntat no val per una puta merda.

   els suposats machos que hi ha a la península, són uns monyes amb el cul massa fi com per seure a terra, i els mascles patris de veritat (banderas, la família iglesias, en bisbal o en mikimoto) viuen a l'exili. amb aquest panorama no m'estranya que el nostre sentiment d'afinitat a la nació sigui tan eteri com el pet d'un marica.

   no hem de perdre la fe, sense anar més lluny, en coronado treballa pel benestar intestinal dels espanyols i crec que amb una mica de suport podríem aconseguir que ell i en tosar, que també té els collons ben posats, anessin a l'índic a rescatar pesquers segrestats per pirates somalís a cop de polla. i, jo que sé, l'antonio resines i en jesús bonilla podrien anar, per voluntat pròpia, de mediadors al procés de pau del conflicte basc. s'imaginen a l'albert om salvant nadons de cases en flames i sostenint autobusos penjats del llindar d'un penya segat, s'imaginen??? això si que faria país òstia puta!!!

   com deia el meu avi: si hi haguessin més charles bronsons al món, viuríem millor. i mentre somniem amb un futur millor, recordeu, si teniu un famòs al costat, engresqueu-lo a fer coses pel bé comú...

   ...i si es nega, mateu-lo, és un filldeputa egoista

l'apocalipsi

ja que avui torno a galeres, aprofito per escriure un poema bonamusic que parla del final, el final de l'estiu, el final de vacances, el final de la innocència, el final dels temps: l'apocalipsi

deixeu de jugar

a pares i mares feliçment casats

deixeu de remenar

sota les minúscules calcetes

de les vostres nancys

a la recerca de pèl i humitat

en el seu pubis plàstic

deixeu de fer salts

a un buit de pega

on una xarxa de vellut

acomodarà les vostres

natges de préssec

durant la caiguda

i evitarà que colpejeu

contra aquell sòl

sobre el que pretenieu

escampar els vostres budells

deixeu-vos de romanços

en temps de crisi

ja que l'amor cotitza a la baixa

a la llotja de la codícia i l'engany

on arpies recentment llicenciades

cerquen adults adinerats

i vidues negres es deixen seduir

per ineptes arquitectes

de l'economia submergida

deixeu que l'esglèsia

assoleixi el poder gubernamental

i recuperem els valors tradicionals

de setge a l'infidel

i por

i mentida

i abús genital de vailets innocents

durant les misses privades de mitjanit

deixeu volar la vostra imaginació

brutalment mutilada

després d'anys de banalitat televisada

i centenars d'estímuls

que condueixen per una autovia

de tres carrils

cap a l'estupidesa extrema

deixeu-la volar ben amunt

allà on l'aire es difumina

en el no res

allà on la influència de la gravetat

permet viatjar en òrbita

el.líptica al voltant

dels residus de les ments

més brillants de generacions passades

deixeu de comulgar

entre les misèries

de les multituts sorolloses

sortiu dels vostres caus

només quan la foscor de les tenebres

desterri l'astre rei

en el seu penós i rutinari exili

deixeu que els nens s'acostin a mi

i faré d'ells un exèrcit

de perdedors

que vagaran dia rere dia

pels confinaments de la terra

amb el cap baix

la roba bruta

i els peus en carn viva

amb l'única esperança

d'implosionar

les seves ànimes

sobre la resta dels mortals

deixeu de dibuixar penis

als marges del llibres

i ruixeu amb benzina

les vostres cases

les escoles

les institucions

els parcs públics

els bars i els prostíbuls

desitjant que algun desaprensiu

llenci una burilla encesa

que ho ompli tot

de llum purificadora

deixeu d'imaginar

un món millor

i escaleu el campanar del poble

disfressats de guerrers medievals

i llanceu-vos al vostre destí

abraçats a una bombona de butà

cantant càndides cançons de campament

deixeu de nedar contra la corrent

dels efluvis urinaris sobre els que sureu

i fruiu del viatge

sobre mars daurats i amònics

i preneu fotografies

per ensenyar a la família

quan us trobeu al més enllà

deixeu de resar

doncs he vist al santíssim

fer les maletes

i penjar el cartell de

“tancat per vacances” a les portes del cel

i no penseu pas que la

seva cort d'escribes sordmuts i lobotomitzats

atendran les vostres plegaries

ja que romanen estàtics

romiant una nova versió

de l'apocalipsi

deixeu de somniar

que els jedis

en bambi

o en superman

us salvaran a l'últim minut de la pel.lícula

i comenceu a assumir

que el futur

farà olor de sofre i de merda seca

deixeu de fer el que esteu fent

doneu-vos les mans

i canteu una oració

mentre veieu com el sol

creua per darrer cop l'horitzó

obriu els ulls i escupiu junts al cel

en el que serà el vostre

darrer acte de fe

pensament

o acció

mentre, jo caminaré

amb resignació

però amb fermesa

cap a les gónades de l'hades

esperant ésser projectat

a velocitat cósmica

contra un mocador de formigó

mesures per sortir de la crisi

avui és d'aquells dies en què si fos líder mundial despenalitzaria l'ús públic d'armes, imposaria a la vanguardia que oferís smith & wessons i colts amb el suplement dominical a preu baix i atorgaria llicència per matar a aquells que estessin més "sumbats", jo inclòs.
és clar, jo jugaria amb avantatge, com qualsevol tio merda provincià que assoleix el poder de forma poc lícita (no crec que arribi a governar democràticament, tinc massa draps bruts amagats, a més el moviment 15m em calà fons i ja no confio en l'actual sistema polític, crec que una altra democràcia és possible, la meva democràcia, una dictadura a l'ús on mano jo i tots contents), no aniria a pit descobert, amb un revolver de fa segle i mig, a lloms d'un cavall blanc i amb un barret de pell de polla de natiu americà. em faria construir un exoesquelet de titani, amb propulsors nuclears i un armament tan potent que em permetés carregar-me mig sabadell d'una ràfega.
tot són beneficis, el divertiment que suposa empunyar i disparar un arma és immens, recordeu els cops que heu anat a a fer un paintball i el que heu fruit, ara imagineu que és amb foc real, tanta adrenalina us impediria pensar en desgràcies i en retallades socials. la fabricació d'armament reactivaria l'economia (tothom sap que les guerres aixequen mercats enfonsats, consulteu les estadístiques). l'ensinistrament militar  al qual us haurieu de sotmetre per supervivència, faria que estèssim preparats per qualsevol possible invasió per part dels francesos, muslmans o alienígenes. i ara analitzem el tema que més us preocupa: "moriria molta gent", si, i? aplicant una regla de tres senzilla deduim que com menys gent siguem, més recursos hi haura per tots, més espai tindrem i menys cues haurem de fer, imagineu poder plantar el parasol a les magnífiques platges de lloret sense la necessitat de llevar-se a les sis del matí, o poder pujar al dragon khan un cop rere l'altre sense pausa. a més amb els cadàvers podem fer pinso i adob i ser un model de ramaderia i agricultura ecològica, que tant de moda està i que tant ens agrada a tots.
reflexioneu i recordeu, no voteu ningú que no parli bé de les armes