ja que avui torno a galeres, aprofito per escriure un poema bonamusic que parla del final, el final de l'estiu, el final de vacances, el final de la innocència, el final dels temps: l'apocalipsi
deixeu de jugar
a pares i mares feliçment casats
deixeu de remenar
sota les minúscules calcetes
de les vostres nancys
a la recerca de pèl i humitat
en el seu pubis plàstic
deixeu de fer salts
a un buit de pega
on una xarxa de vellut
acomodarà les vostres
natges de préssec
durant la caiguda
i evitarà que colpejeu
contra aquell sòl
sobre el que pretenieu
escampar els vostres budells
deixeu-vos de romanços
en temps de crisi
ja que l'amor cotitza a la baixa
a la llotja de la codícia i l'engany
on arpies recentment llicenciades
cerquen adults adinerats
i vidues negres es deixen seduir
per ineptes arquitectes
de l'economia submergida
deixeu que l'esglèsia
assoleixi el poder gubernamental
i recuperem els valors tradicionals
de setge a l'infidel
i por
i mentida
i abús genital de vailets innocents
durant les misses privades de mitjanit
deixeu volar la vostra imaginació
brutalment mutilada
després d'anys de banalitat televisada
i centenars d'estímuls
que condueixen per una autovia
de tres carrils
cap a l'estupidesa extrema
deixeu-la volar ben amunt
allà on l'aire es difumina
en el no res
allà on la influència de la gravetat
permet viatjar en òrbita
el.líptica al voltant
dels residus de les ments
més brillants de generacions passades
deixeu de comulgar
entre les misèries
de les multituts sorolloses
sortiu dels vostres caus
només quan la foscor de les tenebres
desterri l'astre rei
en el seu penós i rutinari exili
deixeu que els nens s'acostin a mi
i faré d'ells un exèrcit
de perdedors
que vagaran dia rere dia
pels confinaments de la terra
amb el cap baix
la roba bruta
i els peus en carn viva
amb l'única esperança
d'implosionar
les seves ànimes
sobre la resta dels mortals
deixeu de dibuixar penis
als marges del llibres
i ruixeu amb benzina
les vostres cases
les escoles
les institucions
els parcs públics
els bars i els prostíbuls
desitjant que algun desaprensiu
llenci una burilla encesa
que ho ompli tot
de llum purificadora
deixeu d'imaginar
un món millor
i escaleu el campanar del poble
disfressats de guerrers medievals
i llanceu-vos al vostre destí
abraçats a una bombona de butà
cantant càndides cançons de campament
deixeu de nedar contra la corrent
dels efluvis urinaris sobre els que sureu
i fruiu del viatge
sobre mars daurats i amònics
i preneu fotografies
per ensenyar a la família
quan us trobeu al més enllà
deixeu de resar
doncs he vist al santíssim
fer les maletes
i penjar el cartell de
“tancat per vacances” a les portes del cel
i no penseu pas que la
seva cort d'escribes sordmuts i lobotomitzats
atendran les vostres plegaries
ja que romanen estàtics
romiant una nova versió
de l'apocalipsi
deixeu de somniar
que els jedis
en bambi
o en superman
us salvaran a l'últim minut de la pel.lícula
i comenceu a assumir
que el futur
farà olor de sofre i de merda seca
deixeu de fer el que esteu fent
doneu-vos les mans
i canteu una oració
mentre veieu com el sol
creua per darrer cop l'horitzó
obriu els ulls i escupiu junts al cel
en el que serà el vostre
darrer acte de fe
pensament
o acció
mentre, jo caminaré
amb resignació
però amb fermesa
cap a les gónades de l'hades
esperant ésser projectat
a velocitat cósmica
contra un mocador de formigó
