la gènesi (i III): el desenllaç

corren malos tiempos para la alianza, luke pollawalker se ha vuelto de la acera de enfrente, leia ha tenido un hijo negro y se ha descubierto que yodar era un monigote de carton piedra...eh, perdó, estava escrivint un guió original per un amic que vol fer la pel.lícula definitiva, on estavem? ah si, amb la merda aquesta de l'origen del garrí, que el filldeputa del "escriptor" ha separat en tres capítols, ui si quina tensió, quins nervis, mig món pendent de la resolució del conflicte, anda vete a tu pueblo, vagu de merda...

   el meu substitut en el paper de fill de ric i jo sortíem del tanatori per agafar el seu boxster i anar volant al poblenou a aclarir la situació m/paterno filial, m'explicava que ell també sospitava dels seus gens quan un pizzero que arribava tard a una entrega se l'emportà pel davant i el deixà estés a terra, mort a l'acte. com a mínim no l'han de dur gaire lluny, vaig pensar. li vaig agafar les claus del cotxe i vaig anar a veure els pares...ja ho sé, no és gaire ètic conduir si no tens carnet, però en aquells moments no em regia per la lògica, a més l'oportunitat de portar un porsche no es presenta cada dia.

   pensava en tot el que m'havia perdut, fer equitació com activitat no lectiva, anar de safari a l'àfrica a caçar negrets a l'estiu, un cotxàs a la porta en fer els divuit, bé com a mínim el tema del vehicle el tenia solucionat

   -incís. he de dir que en cap moment em va passar pel cap que el meu pare biològic era mort, ni el que podia significar-

   vaig trobar a mons pares fent un vermut al tio che i els hi vaig vomitar més o menys el que he anat relatant fins ara, mon pare no va poder suportar la meva "verborrea" i m'explicà que ell sabia des del principi que m'havien intercanviat després del part, però que ma mare no notà la diferència, fruit de la morfina que li van administrar ja que el fill original gastava un cap com un moai, i em va agafar molt d'afecte des del primer moment que em tingué en braços, ho se, sóc adorable.

   el fet que ma mare expliqués el meu neixament d'aquella manera es deu a una baixada de sucre durant una pausa publicitària de dallas, que casualment va associar amb el part, segons mon pare.

   quan vaig preguntar-li per què havia mantingut aquella estafa, van sortir a la llum les seves arrels jueves i argumentà que tenia la creença que el fill d'un empresari d'èxit ha de tenir el gen de fer calers a l'adn.

   em va semblar bona resposta, tendra i innocent, vaig recordar moments de la infantesa, anar a matar rates a la desembocadura del besós, aquell estiu de camping a la costa brava on vaig aprendre a usar les meduses per crear-me fama de mal parit. en el fons no havia viscut malament, m'havien estimat i cuidat com si fos un d'ells

   el meu problema era haver pensat sempre en el passat i no en el futur. vaig decidir eliminar tot el que em lligava a la meva família biològica, incloent les proves que m'haurien donat l'herència i vaig començar a construir una nova vida, basada en la meva renovada família des dels fonaments.

   fi

   epíleg: lògicament, mons pares em van fotre fora de casa als deu minuts per gilipolles. moraletja?? no remeneu mai els draps bruts de la família i viviu plàcidament en la ignorància

la gènesi (II): la recerca

en anteriors capítols...
...després de descobrir que el relat sobre el seu origen era incert, el nostre adorable amic garrí inicia un llarg i dur camí buscant les respostes que el portin a la veritat que els seus progenitors li han amagat durant tants anys...
ho aconseguirà??? 
música tensa i cortinilla d'estrelletes

   després d'anys de recerca, milers d'euros gastats i centenars de proves d'adn il.legals, vaig trobar una fotografia a les necrològiques de la vanguardia d'un ex-senyor molt carregat de cognoms que guardava una gran aparença amb un servidor. em vaig posar els meus calçotets de lligar, la meva samarreta de nirvana i vaig anar cagant llets cap el tanatori de sant gervasi, on s'oferia una missa en el seu honor.no sé ben bé per què hi vaig anar, ja que tot i tenir un sisè sentit força espavilat, la meva lògica deductiva tendia a zero; potser per veure com seria jo dins un taut, no ho sé.
   mentre anava cap allà amb el 60, vaig llegir-me detingudament l'esquela, resulta que el cadàver era un marquès vidu de pedralbes amb més calers que mosques hi ha a un camp de refugiats. interessant.
   la meva arribada al tanatori no es pot considerar triomfal, no vaig arribar a veure el mort i quan vaig fer acte de presencia a la capella on se celebrava la cerimònia, embadalit per l'aspecte d'anar a veure la iaia en diumenge dels presents, vaig ensopegar amb un gerro que en esberlar-se en mil pedaços va trencar l'harmonia del moment, tothom es va girar i em van llençar unes mirades d'odi pur que vaig esquivar per ben poc, per sort la figura del mossén i el crist clavat a la creu van aplacar l'ira que es respirava a l'ambient. la missa fou avorrida de collons, fins al punt de clapar-me dos cops, un amb roncs inclosos, que em van despertar just en el moment en què parlava el fill del milionari, el fill!! el filldeputa era...era calb com mon pare, guardava la bellesa helènica de ma mare i al coll...al coll tenia la marca de neixament en forma de polla típica dels bonamusa!! ja ho entenia, ens havien canviat al néixer!! semblava més gran que jo, però tothom sap que els joves adinerats fan l'aparença de ser més adults que la resta. no hi havia dubte, aquest malparit desgarbat era el fill de mon pare, bé, el que em feia de pare però que realment no ho era, m'entenen, no?
    havia de parlar amb ell. en acabar la cerimònia em vaig acostar, havent tombat a dos familiars llunyans amb cops mortals de karate previament, per marcar terreny i distàncies. no em va costar gaire convencer-lo del que debia haver passat a la sala de parts i el vaig convidar a retrobar-se amb els seus pares biològics.

    la realitat era una altra, jo volia venjança!!!!
    de fet no tenia ganes de venjar-me, però em picava la curiositat i volia veure si podia gratar quelcom de l'herència.....

i en el proper episodi, la resolució de la gènesi garrinesca..........o no

la gènesi (I): origen d'un garrí

déu creà l'univers en sis dies, inventà el mètode ikea

plató

   aprofitant el to bíblic de les darreres publicacions i que ja anem agafant confiança, us parlaré de la meva gènesi, el meu neixament. no espereu relats eròtics sobre la meva concepció ni mites com que vaig ser engendrat al cim del canigó, en mig d'una tempesta de neu, durant un bombardeig i amb música de john williams de fons; anirem directament al meu part.
   fou el matí del vint de febrer de mil nou-cents vuitanta-quatre, any maleït per la ploma del destí, a l'hospital de sant pau, a l'hora de la coca-cola light, ma mare mirava per la finestra de l'habiació i en veure aquell repartidor amb tors d'adonis descarregar caixes de refresc d'una pegaso de l'època, patí una força contracció que va suposar la meva arribada al món, la cosa més bonica que havia aparegut mai sobre la terra, punt. fins aquí el relat de la meva senyora mare.
   però jo, que tinc un sisè sentit molt desenvolupat, diguem sisè sentit, diguem amic invisible, en robert, de gran perspicàcia; sé amb certesa que l'homoerotisme relacionat a la coca-cola light no apareguè fins anys més tard. per tant el relat familiar del meu origen es basa en una farsa amb totes les de la llei.
   i què va impulsar als meus pares a mentir-me en un assumpte tan delicat? fa uns anys vaig dedicar-m'hi de pet a investigar-ho, vaig abandonar la universitat, vaig deixar la xicota de tota la vida, em vaig anar desfent de les meves amistats i vaig contractar un detectiu, disfressat de psicòleg argumentant greus problemes emocionals, a qui veia un cop per setmana perquè m'ajudés a descobrir la veritat sobre la meva existència...

continuarà...