retallades

 us penseu que tot començà el quinze de juny davant del parc de la ciutadella, oi?

- no als nous pressupostos!!! no a les retallades!!!! Puig filldeputa!!!!!

no amics, les retallades començaren molt abans, sobretot en educació. no l'educació que ensenyen a l'escola, aquesta fa dècades que va caducar, em refereixo a l'educació que s'ensenya a casa. allò que diuen els papes de deixar seure a les iaies i a les prenyades al metro, als que van amb la cama enguixada ja és més subjectiu, si has fotut la pota, carrega amb les conseqüències...

qui no s'ha trobat amb la típica meuca burgesa estirada (en tots els sentits, figurat, literal i mèdic) amb vint-i-cinc bosses a les mans caminant com si fos el charlton heston a el último hombre sobre la tierra? la veus venir però saps que el viatge que t'enduràs és inevitable, et retorces per esquivar-la, però tot i així t'endús un cop a la cuixa, un "calmante", amb la bossa que conté les botes de putot que pesen mitja tona. malgrat tot et gires com buscant una resolució amistosa del conflicte i et trobes una mirada displicent que diu "haberte apartado gusano" (aquesta gent pensa en la llengua de l'imperi, els catalans no fem això...no que va!!)

va anem a situacions presumptament reals. dibuixem la imatge d'un jove i amable caixer en una botiga de...posem de flors, que en principi estan per fer feliç a la gent (excepte els morts i els alèrgics) rebent clients:

- hola bona tarda, que li he de cobrar?

el client tira sobre el mostrador un paperet amb una xifra en euros

- doncs seran x euros siusplau

el client tira una targeta de crèdit sobre el mostrador

- seria tan amable de mostrar-me el dni, siusplau?

- va con pin (grunyint)

(aquí obviem el fet que sempre és necessària una documentació per pagar amb targeta per evitar confrontacions)

- em pot posar el pin siusplau?

- grrrrmmffff

- gràcies, aquí té, bona tarda

silenci.....

bé crec que no calen conclusions, podem demanar el cel i la terra, però si costa tant dir bon dia o bona tarda o donar les gràcies, és que alguna cosa a part del sistema no va bé.

A MES AQUESTS CLIENTS FILLSDEPUTA NO EM PERMETEN FER LA COLETILLA DE: GRÀCIES A BASTÉ !!!! (de @perezesquerdo a @lasegonahora)

compra't un amic

   avui tot fent un cafè al bar londres se m'ha acostat un paio i ha començat a cascar de la seva vida, a mi em suava la polla el que explicava, però tenia ulls de dimoni foll i qualsevol li deia que se n'anés a la puta merda. em parlava de la seva feina, una mena d'ong llatinoamericana dedicada a vendre flors de segona mà. posava especial èmfasi en el seu jefe, de maldat infinita, una espècie de dr. moreau de les borges blanques que, segons ell, experimenta amb els seus empleats fins a aconseguir éssers més afins al regne animal que a l'home. assegurava que el pitjor moment és quan cau el sol. moment en que els depenents comencen a emetre extranys sons pels seus orificis bucals, es mimetitzen en el seu entorn com animals salvatges i mengen...mengen molt, aliments poc apetibles i gens saludables i fins i tot devoren els envoltoris. comentava que no els deixen usar coberts quan dinen per temor a que prenguin mal.

   el mal parit estava aconseguint que el cafè em sentés com una patada als collons, quina puta mania té la gent de parlar per omplir espai vital!! però clar, no podia tallar-lo i deixar-lo allà assegut, qui m'assegurava que l'home que tenia al davant no era fruit dels experiments que feia el menghele del seu cap. però tot d'una un pet que se m'ha escapat m'ha donat la solució. he anat al vàter a refugiar-me i m'hi he passat una bona estona, però només estava ajornant el meu viacrucis particular. als tres quarts d'hora, la sirena d'una ambulància m'ha desvetllat, els fan molt cómodes els lavabos darrerament. en sortir he vist una gran multitud i un policia enduent-se al boig que no callava. pel que he sentit, quan he fugit, el paio ha enganxat per banda al cambrer i li ha estat donant la tabarra fins que al pobre barman no li han quedat més collons que fotre's un tret.

   no cal dir que he marxat sense pagar el cafè

la gènesi (i III): el desenllaç

corren malos tiempos para la alianza, luke pollawalker se ha vuelto de la acera de enfrente, leia ha tenido un hijo negro y se ha descubierto que yodar era un monigote de carton piedra...eh, perdó, estava escrivint un guió original per un amic que vol fer la pel.lícula definitiva, on estavem? ah si, amb la merda aquesta de l'origen del garrí, que el filldeputa del "escriptor" ha separat en tres capítols, ui si quina tensió, quins nervis, mig món pendent de la resolució del conflicte, anda vete a tu pueblo, vagu de merda...

   el meu substitut en el paper de fill de ric i jo sortíem del tanatori per agafar el seu boxster i anar volant al poblenou a aclarir la situació m/paterno filial, m'explicava que ell també sospitava dels seus gens quan un pizzero que arribava tard a una entrega se l'emportà pel davant i el deixà estés a terra, mort a l'acte. com a mínim no l'han de dur gaire lluny, vaig pensar. li vaig agafar les claus del cotxe i vaig anar a veure els pares...ja ho sé, no és gaire ètic conduir si no tens carnet, però en aquells moments no em regia per la lògica, a més l'oportunitat de portar un porsche no es presenta cada dia.

   pensava en tot el que m'havia perdut, fer equitació com activitat no lectiva, anar de safari a l'àfrica a caçar negrets a l'estiu, un cotxàs a la porta en fer els divuit, bé com a mínim el tema del vehicle el tenia solucionat

   -incís. he de dir que en cap moment em va passar pel cap que el meu pare biològic era mort, ni el que podia significar-

   vaig trobar a mons pares fent un vermut al tio che i els hi vaig vomitar més o menys el que he anat relatant fins ara, mon pare no va poder suportar la meva "verborrea" i m'explicà que ell sabia des del principi que m'havien intercanviat després del part, però que ma mare no notà la diferència, fruit de la morfina que li van administrar ja que el fill original gastava un cap com un moai, i em va agafar molt d'afecte des del primer moment que em tingué en braços, ho se, sóc adorable.

   el fet que ma mare expliqués el meu neixament d'aquella manera es deu a una baixada de sucre durant una pausa publicitària de dallas, que casualment va associar amb el part, segons mon pare.

   quan vaig preguntar-li per què havia mantingut aquella estafa, van sortir a la llum les seves arrels jueves i argumentà que tenia la creença que el fill d'un empresari d'èxit ha de tenir el gen de fer calers a l'adn.

   em va semblar bona resposta, tendra i innocent, vaig recordar moments de la infantesa, anar a matar rates a la desembocadura del besós, aquell estiu de camping a la costa brava on vaig aprendre a usar les meduses per crear-me fama de mal parit. en el fons no havia viscut malament, m'havien estimat i cuidat com si fos un d'ells

   el meu problema era haver pensat sempre en el passat i no en el futur. vaig decidir eliminar tot el que em lligava a la meva família biològica, incloent les proves que m'haurien donat l'herència i vaig començar a construir una nova vida, basada en la meva renovada família des dels fonaments.

   fi

   epíleg: lògicament, mons pares em van fotre fora de casa als deu minuts per gilipolles. moraletja?? no remeneu mai els draps bruts de la família i viviu plàcidament en la ignorància

vigileu amb la gent gran

avui és d'aquells dies que malgrat tenir la ment tèrbola i el cos encarcarat, puc posar-me a cagar perles en qualsevol moment. això m'obliga a estar doblement alerta: primer, de tota la cort de pispaires i pidolaires que segueixen els meus moviments com patètics fanàtics d'un jesucrist postmodern. segon, de les ments malvades que pretenen desequilibrar el meu delicat estat psíquic.
del primer grup, el millor que puc esperar és que es prenguin massa a la valenta això de les perles i s'estomaquin entre ells fins a quedar reduïts a una escudella d'ossos, sang i budells servits sobre terra de gres [precaución! puede contener trazas de masa encefálica y cacahuetes], el major perill que corro és que em salti una gota de sang a l'ull i em quedi cec. això seria una gran contrarietat ja que actualment pateixo un atac de sordmudesa aguda i tot plegat minvaria força les meves capacitats cognitives.
el segon grup és més perillós: sota l'aparença d'amables velletes i no tant amables marqueses de l'eixample (algun dia faré una dissertació sobre aquesta tribu urbana) s'amaga un excèrcit de fills de mala mare sense escrúpols, ensinistrats en les tècniques més modernes de sugestió, tortura psicològica i macramé aplicat a la seguretat nacional; que sota innocents qüestions sobre les necessitats hidrolumíniques de les seves plantes i incessants demandes de rebaixa de preus, dinamiten la moral del desgraciat venedor, en aquest cas jo, i deixen el còrte cerebral nu i llest per ser explorat i manipulat al seu antotj. normalment m'importaria una merda que em llegissin la ment ja que només trobarien pits, conys i paraules grolleres, però avui és diferent: tota la boira neural que m'acompanya és producte d'una eterna reunió que vam mantenir ahir al vespre els companys de la "lliga universitària per la solució de problemes a escala mundial", on vam traçar les directrius definitives per salvar l'economia global i erradicar la sida tot a l'hora; ho sé, sona molt feixuc tot plegat, podria haver format part de l'equip de volei femení, però no em donaven tants crèdits de lliure elecció.
ja no sé que us anava a dir, m'he pres tres gintònics per passar la ressaca d'ahir (em vaig fotre disset, com us penseu si no que suportaria aquella colla de ressabiats idealistes amb carmanyola i dessuadores d'skatala?), el fet és que la història aquesta de les mercenàries de la ment és una puta patranya, o no, no tinc ni puta idea. així que deixo la responsabilitat de redactar el futur de la humanitat a les vostres mans
vaig a fe un xarrup de benzina a veure si em marxa el mal de cap, i recordeu, no us fieu mai d'una velleta que us somriu o que us demani ajuda a l'hora de creuar el carrer