tot això passà l'any... bé, tan se val, perquè tot plegat és mentida, però li donarem un to èpic dient que és un any que déu nostrosenyor esborrà del calendari per vergonya i per rentar la imatge de la seva família. resulta que jesucrist estava atravessant per una d'aquelles èpoques de rebel.lia o de segona joventut típica d'aquells mascles de trenta-cinc a cinquanta anys recentment separats de la dona, i ja saben que aquestes fases afecten greument a la dignitat personal i a les de l'entorn. oju! que la culpa no fou seva, si no de maria magdalena, que era una bandarra de tres parells de...que cony, era un putot amb totes les lletres!!
el cas és que jesucrist va baixar a la terra per muntar-se una festa descomunal amb dos companys que va conéixer a la facultat de dret, l'steven seagal i en chuck norris, dos males peces que no havien passat de primer curs i que havien dedicat el seu pas per la facultat a fotre mastegots als empollons i a beure cervesa a totes hores, i que actualment regentaven una granja d'estruços a vilobí d'onyar, massachussets.
van arribar al capvespre a irak, volien gaudir dels favors de les mítiques putes de babilònia, però ja se sap que l'excés d'alcohol i la testosterona pels núvols són mals assessors del
savoire faire necessari per tractar amb senyoretes que fumen i parlen de tu.
els tres van entrar a un prostíbul etzibant puntades depeu a les portes, cridant com peixateres i ruixant amb don perignon a les joves meretrius (ja saben que els musulmans són de pell fina i l'alcoholels hi provoca greus irritacions), quan va aparèixer en sadam hussein, que en aquells moments exercia de madamme del bordell, el més luxós de tot bagdad, per demanar-los, molt amablement, que moderessin la seva actitud vers les prostitutes; però la providència va voler que el tap d'una empolla de xampany que destapava jesús li anés directe a la cara i li buides un ull. en sadam llençà un crit esfereidor, com de garrí degollat, i de sobte començaren a sortir homes armats amb kalashnikov de sota les pedres i les putes i van rodejar els tres amics. en chuck i l'steven, que eren amants de la brega i estaven curtits en mil batalles (no imaginen com arriben a ser de malparits els estruços), no es van arronsar i van començar a repartir mantecaos a ritme de swing islàmic fins que no va quedar un moro viu; cames i braços de meuques es barrejaven amb troncs desmembrats de guerrillers amb les armes hàbilment desades al recte.
tot això no hauria anat més enllà d'un petit conflicte diplomàtic, fàcilment solucionable amb un partit benèfic entre estrelles retirades del món del futbol i de la faràndula, si no fos perquè en jesucrist, que portava un pedal de proporcions bíbliques, vomità sobre una còpia del corà del segle xv. es poden imaginar que a alà no li va fer puta gràcia. va muntar un cristu de tres parells de nassos, va fer ploure durant tres mesos seguits sobre el vaticà, amb calamarsa de la mida d'un puny. durant aquest diluvi van morir vint-i-set papes, dos-cents quaranta-nou bisbes i un català que estava allà de vacances.
déu pare va haver de demanar infinitat de favors per aplacar l'ira del seu homòleg musulmà, però finalment van signar un tractat de pau on el més rellevant era el càstig a l'ostracisme etern per chuck norris i steven seagal i la prohibició d'entrada als prostíbuls de més enllà d'estambul a jesucrist
