miércoles, 23 de noviembre de 2011

bruce bilis: gra de pus

   ALERTA!!! ha arribat una carta a la redacció del racó del garrí dèspota, pel seu contingut el remitent demana que el mantinguem a l'anonimat... bé direm que és Xavi F. R. o X. Fernàndez Roig de Terrassa, d'una empresa relacionada amb la venda de material elèctric, però no direm quina.

   com no hem pogut contrastar la veracitat del contingut, però ens ha agradat l'estil, la transcriurem tal qual, això si, amb presumpció de veritat i d'innocència.


   hi ha gent que téun gra de pus al cul, hi ha gent que té morenes, hi ha gent que pateix càncer, hi ha gent que té sida, d'altre sífilis i d'altre que li senta malament menstruar; jo no tinc cap problema d'aquests, el meu però és que a la meva vida hi ha un informàtic.


   no compleix el perfil de jovincell desubicat i desgarbat, amb ulleres de vidre gruixut, samarretes amb acudits sobre el codi binari i greus, molt greus problemes per aconseguir sexe. aquest no té problemes per sucar el melindro, sempre que hi hagi billets pel mig. correspon al típic home adult que estudià informàtica quan els ordinadors es deien computadores i empraven vàlvules enlloc de microprocessadors, i clar, els seus coneixements estan obsolets, i ell ho sap i suposo que el seu cap també, però clar, fotre fora de l'empresa a un tros de soca que ha arrelat deu costar calers.


   clar que el jefe no és un paperina i no mantindrà un sou gratuïtament, per tant li ha assignat altres feines. d'entre les tasques submergides que exerceix hi ha la de xivato i espia, la de pensador, la d'intelectual, la de diplomàtic i la d'infermer, què? quan apareix més tard de les cinc de la tarda, el seu alè és capaç de curar ferides.


   de les seves tasques, la que més atempta contra la dignitat de l'individu és sens dubte la d'espia-xivato. no els hi tinc gaire apreci als ffillsdeputa d'aquesta calanya, de fet a l'escola els xerraven més del compte els hi grapavem un cartellet a la llengua on indicava la seva condició de delator. doncs aquest personatge té càmeres repartides arreu, de fet en tinc una just a sobre, no us extranyi que en aquest moment es trobi al seu despatx, a fosques, amb els pantalons baixats, amb una corda al coll (carradine style) pelantsela psicopàticament m'entra m'observa escrivint aquestes línies.


   en fi, amb el que li agraden les dones que beuen whiskey i et tiren el fum a la cara, existeix la possibilitat que acabi tenint alguna de les coses que he anomenat al principi.


   deixarem que la natura segueixi el seu curs...


   què, com se us ha quedat el cos?? interessant, eh? Xavier, quan et despedeixin de la feina has de saber que el garrí t'espera amb les portes i les potes obertes.

   i vosaltres, estimeu mentre us quedi esperança i compreu productes de la terra

viernes, 18 de noviembre de 2011

A QUE ESPEREM??!!!!!

   jo que sempre he fugit de les etiquetes identitàries; que sempre m'ha suat la minga el nacionalisme; que he defensat a capa i espada el xarneguisme com una forma d'entendre la vida; que sempre m'he considerat igual que un andalús o extremeny, per molt ganduls que siguin (jo tampoc visc arrelat a la cultura de l'esforç, la sang de mèrida que corre per les meves venes deu tenir alguna cosa a dir); que sempre he pensat que el que necessiten els indepes pesats que surten entre concert i concert a llegir un manifest transnuitat és una bona lavativa de nitroglicerina; que sempre he pensat que esquerra republicana és com una gran casa de putes amb bigoti; jo que vaig saltar amb el gol d'iniesta a la final del mundiSTOP...tampoc ens passem, no cal faltar a la veritat. jo que sempre m'he considerat un ciutadà del món, malgrat no haver anat més enllà de porqueres; doncs jo, des de fa uns mesos, tinc l'estelada penjada al balcó, onejant entre farigoles, romanís i un cactus.

   per què? això és el que té menys importància: atac constant del sector caspa-feixistoide de madrit i rodalies, expoli fiscal, despreci dels costums i la cultura catalana (tot i que algun dia haurem de parlar del pop-rock català, i posar els punts sobre les is)...pollades!!! indepenència perquè si!! perquè ens surt de la punta del flabiol, com si haguèssim de justificar-nos!! només faltaria...



   siguem pragmàtics i analitzem el com. penseu que per assolir de la nostra terra un estat independent haurem de vessar ingents quantitats de sang i budells i deixar moltes víctimes pel camí, perquè vegin que anem en sèriu. També haurem de fer una petita neteja ètnico-social dins les nostres files, perquè desenganyem-nos, hi ha molt de capullo oriund d'aquestes terres, el típic català ensumamerda, de perfil democristià, llepafils i cagadubtes; fàcilment reconeixible en un restaurant perque passa hores amb la carta a la mà fent càlculs de la combinació més econòmica mentre discuteix amb la parenta. tots aquests cop al clatell i a enriquir el subsòl patri.

   penseu que després haurem d'assegurar les fronteres i la rereguarda mitjançant tècniques suggestives i intimidatòries de primer ordre, exemple: mines antitancs a l'entrada de l'A2 a fraga, botiflers penjats a l'AP7 a ulldecona com feien amb els pirates, i a la frontera francesa podem enviar al guardiola, que amb aquell savoir faire, convenceria als gavatxos de les inconveniències d'envair-nos. a més, amb els caiguts per la llibertat de la terra, a mode d'homenatge i eina dissuassòria, podríem dissecar-los i repartir-los pels llindars del país, amb mirada inquisidora i assenyalant a mode de gran hermano, amb un cartell que digui: "le advierto, està usted entrando en catalunya, lo hace bajo su responsabilidad, cuidado con lo que hace, le estamos vigilando".

   si pensen que arribem a aquests nivells de bogeria, tard o d'hora, acabaran deixant-nos en pau.

   de fet, el cactus que hi ha al costat de l'estelada seria un bon model de la catalunya que necessitem, país petit però autosuficient, quasi immortal i amb unes defenses que pobre del que gosi tocar-nos la polla

jueves, 17 de noviembre de 2011

retallades

 us penseu que tot començà el quinze de juny davant del parc de la ciutadella, oi?

- no als nous pressupostos!!! no a les retallades!!!! Puig filldeputa!!!!!

no amics, les retallades començaren molt abans, sobretot en educació. no l'educació que ensenyen a l'escola, aquesta fa dècades que va caducar, em refereixo a l'educació que s'ensenya a casa. allò que diuen els papes de deixar seure a les iaies i a les prenyades al metro, als que van amb la cama enguixada ja és més subjectiu, si has fotut la pota, carrega amb les conseqüències...

qui no s'ha trobat amb la típica meuca burgesa estirada (en tots els sentits, figurat, literal i mèdic) amb vint-i-cinc bosses a les mans caminant com si fos el charlton heston a el último hombre sobre la tierra? la veus venir però saps que el viatge que t'enduràs és inevitable, et retorces per esquivar-la, però tot i així t'endús un cop a la cuixa, un "calmante", amb la bossa que conté les botes de putot que pesen mitja tona. malgrat tot et gires com buscant una resolució amistosa del conflicte i et trobes una mirada displicent que diu "haberte apartado gusano" (aquesta gent pensa en la llengua de l'imperi, els catalans no fem això...no que va!!)

va anem a situacions presumptament reals. dibuixem la imatge d'un jove i amable caixer en una botiga de...posem de flors, que en principi estan per fer feliç a la gent (excepte els morts i els alèrgics) rebent clients:

- hola bona tarda, que li he de cobrar?

el client tira sobre el mostrador un paperet amb una xifra en euros

- doncs seran x euros siusplau

el client tira una targeta de crèdit sobre el mostrador

- seria tan amable de mostrar-me el dni, siusplau?

- va con pin (grunyint)

(aquí obviem el fet que sempre és necessària una documentació per pagar amb targeta per evitar confrontacions)

- em pot posar el pin siusplau?

- grrrrmmffff

- gràcies, aquí té, bona tarda

silenci.....

bé crec que no calen conclusions, podem demanar el cel i la terra, però si costa tant dir bon dia o bona tarda o donar les gràcies, és que alguna cosa a part del sistema no va bé.

A MES AQUESTS CLIENTS FILLSDEPUTA NO EM PERMETEN FER LA COLETILLA DE: GRÀCIES A BASTÉ !!!! (de @perezesquerdo a @lasegonahora)

viernes, 11 de noviembre de 2011

joe strummer

avui no tinc la titola per sarcasmes, suposo que ahir vaig beure massa bicarbonat, així que anem per feina, ALERTA POST ENSUCRAT,  com potser en les properes hores ens cau el cel al damunt i no veiem com surt el sol demà toca parlar de redempció, i de joe strummer, un tio que tenia els collons ben posats i que si estés aquí amb nosaltres segur que combatria els genets de l'apocalipsi a cops de polla. bé el que vull és que escolteu això, que darrerament em serveix d'antídot pels meus atacs de misantropia homicida, m'estova les hormones i m'humiteja les comisures ullenques (eh però aquesta versió, no la del pollos aquell que fumava porros i pegava la dona)






i ja de pas mireu aquestes penícules:


 
joe strummer, the future is unwritten de julian temple


 
quiero tener una ferretería en andalucía de carles prats 


apa si esteu avorrits ja teniu feina,

llegiu més, escolteu a la gent gran, sortiu a prendre la fresca, compte amb els excessos i recordeu........

miércoles, 9 de noviembre de 2011

cefalea gàstrica i altres propostes electorals

què el debat? tampoc el veu veure? ja, llàstima que no estéssiu llegint un bon llibre o esmolant puntes de fletxa per quan arribi el moment d'emprar-les.
tots sabem que a nivell polític, els debats no serveixen per una puta merda, els votants convençuts no canviaran de parer i els indecisos, bé si el debat fos una mica més intens o profund, aconseguiríem que als indecissos els hi petés la ceba, però de moment ni això. ara, el dia després és molt divertit veure com tothom opina, fins i tot aquella gent que no hauria de tenir ni drets humans. doncs avui a la feina, mentre aquest tipus de gent exercia d'analistes polítics: ESTA ES LA ESPAÑA QUE NOS DEJA ZAPATERO! jo, com a bon ciutadà he intentat trobar solucions, no polítiques, en aquest àmbit, ara per ara no hi ha solució, mirin que estic plantejant-me votar al retardat del rajoy, per allò de l'esperit de superació i tal, si un monger papissot producte de l'endogàmia galaica pot arribar a president del govern, què no pot assolir un graduat en ESO??!! 
no, jo com a filàntrop desinteressat miro molt més enllà: la crisi!! la crisi econòmica, però sobretot la crisi de valors que estem patint. al principi, les idees que romiava pudien a utopia de manual: desacceleració de l'economia global, optimització de recursos, mesura de la tassa de natalitat, blablabla... no està malament, però l'oblit és ple de bones paraules i bones intencions. els fets han d'anar acompanyats de focs artificials, i aquests focs no són altres que l'us de la violència extrema; no que sortim al carrer a fotre  crits, quatre trets i després al bar a beure com si tinguéssim un fetge d'adamantium.
no, crec que en aquest moment el que necessitem és BON TERRORISME. a veure no ens alarmem, el terrorisme està mal vist perquè té mala publicitat dels mitjans, les finalitats solen ser innobles (diners, nacionalismes i religió bàsicament) i perquè la gent que porten a terme els atacs o gestionen els grups estan totalment mancats de carisma i estil. -hoyga que yo cuando muera voy a ir al cielo mahometano a pasarme la eternidad follando con huries, sí, me he cargado al dahlai lama, pero era un cerdo infiel- escolta, t'has vist les pintes de follacabres sarnós? si jo fos una verge d'aquestes, en veure't entrar per les portes del cel giraria el coll molt ràpid a veure si m'el trenco i moro, a més, anima de càntir, si has volat pels aires amb un cinturó de vint quilos de dinamita, amb quina polla follaràs? 
òstia, però allò de l'hipercor i les torres bessones què? va morir molta gent innocent. teniu tota la raó del món, en la història del terrorisme s'han fet unes xapusses monumentals, dignes dels desgraciats que dirigeixen aquestes organitzacions. però recordeu quan carrero blanco intentava entrar a l'equip espanyol de salt d'altura pels jocs de montreal? llavors què? no eren tan dolents els de la eta, no?  
mireu, una possible proposta, a aquestes alçades de partit en què la ciència està tan avançada que ens permet clonar una persona, no seria lícit fer un doble de...per exemple, emilio botín i enviar-lo a una reunió del club bilderberg amb un maletí ple de bombes i un supositori de plutoni de proporcions "anal intruder" al recte i enviar-los a tots de cap a l'infern?? de ben segur que la resta de fillsdeputa que controlen el cotarro s'acollonirien com animalons maltractats...
eh només és una idea, ho faig pel bé de la humanitat, a mi ja em va bé que el país s'en vagi a la merda, perquè "en un país de mierda el cerdo és el rey"

jueves, 3 de noviembre de 2011

Romeu i Julieta

   hola amics de l'impassible, darrerament he estat rebent crítiques off-blog titllant-me de ser negatiu i de rondinar absolutament per tot. és cert, ja ho sabeu d'avantmà quan entreu a pipejar el que hi ha escrit, burrus. malgrat tot, avui deixaré de banda el meu odi visceral cap a qualsevol sexe, raça o creença religiosa i/o política i us parlaré d'amor, amor interracial, interespecial i potser no correspós ni consentit per ambdues parts al cent per cent, però amor a la fi.

   avui he llegit aquesta notícia d'amor frustrat que us transcric íntegrament:



Arrestan a hombre en acto sexual con burro y afirma que era prostituta con poderes

El hombre, de nombre Sunday Moyo, de 28 años de edad, fue capturado por las autoridades de Zimbabue en pleno acto de zoofilia con un burro el cual se encontraba amarrado a un árbol del cuello.
Moyo afirmó tras su arresto que el acto de bestialidad que cometió se debió a que contrató a una prostituta que tenía el poder de cambiar de forma.
De acuerdo al hombre, este contrató a una prostituta en un centro nocturno a un costo de 20 dólares y “desconoce cómo fue que se transformó en un burro”.
Las autoridades dictaminaron que Moyo se mantenga en custodia hasta el 27 de octubre y que sea evaluado por dos siquiatras, informó el portal Newzimbabwe.com.


    anem per parts, enganxen a paio follant-se un burro, fins aquí bé. qui més qui menys en situacions de feblesa emocional ens hem fet una faust o hem practicat el trollhunting a una discoteca en una nit que ens picava l'entrecuix i els escrúpols estaven de vacances; si això ho traslladem a la vida rural d'una pedania de zimbabue, on tinc entés que escassejen els locals d'oci nocturn, es pot arribar a comprendre la pràctica zoofílica en qüestió.


   ara abordem la segona part, quan el van enxampar, el dimoni aquest va argumentar que el ruc era una puta que es va transformar, s'imaginen la situació?? amb els pertinents guàrdies civils zimbabuencs?:


   - arto a la guardia siví, se puee sabé que ase usté realisando el acto sesuá en plena vía pública con un burro, animá?


   - mire agente,  no es lo que parece, solicité los servicios de una meretriz y al iniciar la cópula mutó a asno...


   - pervertío, pase pal cuarteliyo, dehenerao...


   i el pobre noi a la garjola a l'espera que l'evaluin, el declarin boig i li freigeixin la ceba a base d'electroshocks i antidepresius tradicionals centreafricans, mentre la veritat desapareix com biescas sota la pluja, no ho veieu?? el sunday moyo aquest va mentir per salvar la dignitat de l'animal (el de 4 potes), amb aquesta declaració fa com mourinho, desviar tota l'atenció cap a ell en benefici del seu equip, en aquest cas, la integritat de l'enze vers l'opinió pública, per evitar que tothom el senyali pel carrer i digui: mira el putu burru degenerat. i putejant-se a ell mateix. nanos si això no és amor del de debó digueu-m'ho i atureu les màquines que em baixo 




   mireu la cara de felicitat que posava el ruc. FREE MOYO!!!