bruce bilis: gra de pus

   ALERTA!!! ha arribat una carta a la redacció del racó del garrí dèspota, pel seu contingut el remitent demana que el mantinguem a l'anonimat... bé direm que és Xavi F. R. o X. Fernàndez Roig de Terrassa, d'una empresa relacionada amb la venda de material elèctric, però no direm quina.

   com no hem pogut contrastar la veracitat del contingut, però ens ha agradat l'estil, la transcriurem tal qual, això si, amb presumpció de veritat i d'innocència.


   hi ha gent que téun gra de pus al cul, hi ha gent que té morenes, hi ha gent que pateix càncer, hi ha gent que té sida, d'altre sífilis i d'altre que li senta malament menstruar; jo no tinc cap problema d'aquests, el meu però és que a la meva vida hi ha un informàtic.


   no compleix el perfil de jovincell desubicat i desgarbat, amb ulleres de vidre gruixut, samarretes amb acudits sobre el codi binari i greus, molt greus problemes per aconseguir sexe. aquest no té problemes per sucar el melindro, sempre que hi hagi billets pel mig. correspon al típic home adult que estudià informàtica quan els ordinadors es deien computadores i empraven vàlvules enlloc de microprocessadors, i clar, els seus coneixements estan obsolets, i ell ho sap i suposo que el seu cap també, però clar, fotre fora de l'empresa a un tros de soca que ha arrelat deu costar calers.


   clar que el jefe no és un paperina i no mantindrà un sou gratuïtament, per tant li ha assignat altres feines. d'entre les tasques submergides que exerceix hi ha la de xivato i espia, la de pensador, la d'intelectual, la de diplomàtic i la d'infermer, què? quan apareix més tard de les cinc de la tarda, el seu alè és capaç de curar ferides.


   de les seves tasques, la que més atempta contra la dignitat de l'individu és sens dubte la d'espia-xivato. no els hi tinc gaire apreci als ffillsdeputa d'aquesta calanya, de fet a l'escola els xerraven més del compte els hi grapavem un cartellet a la llengua on indicava la seva condició de delator. doncs aquest personatge té càmeres repartides arreu, de fet en tinc una just a sobre, no us extranyi que en aquest moment es trobi al seu despatx, a fosques, amb els pantalons baixats, amb una corda al coll (carradine style) pelantsela psicopàticament m'entra m'observa escrivint aquestes línies.


   en fi, amb el que li agraden les dones que beuen whiskey i et tiren el fum a la cara, existeix la possibilitat que acabi tenint alguna de les coses que he anomenat al principi.


   deixarem que la natura segueixi el seu curs...


   què, com se us ha quedat el cos?? interessant, eh? Xavier, quan et despedeixin de la feina has de saber que el garrí t'espera amb les portes i les potes obertes.

   i vosaltres, estimeu mentre us quedi esperança i compreu productes de la terra