he aprofitat aquests dies de baixa psicològica per preparar-me per l'apocalipsi i per llegir la premsa, quan una notícia m'ha corprés i a encés una espurna d'esperança en la humanitat dins meu.
la notícia en qüestió deia que l'steven seagal (que ja aparegué al racó del garrí en un
post anterior) s'ha fet
ajudant del xerif per controlar la frontera dels EE.UU. per fi els personatges populars, els famosos, es posen al servei del poble. no entrarem en el debat ètic i moral del món de la immigració il.legal, aquí el que compta es el fet en sí mateix. posar en pràctica allò que digué kennedy abans que es pogués veure a través seu:
no preguntis que pot fer el teu país per tu, pregunta't que pots fer tu pel teu país. un acte de patriotisme altruista; exposar la vida per la pàtria de forma desinteressada, per amor a una bandera, a un himne, a uns ideals i uns sentiments.
això és el que trobo a faltar, implicar-se en i per la nació. mentre aquí has d'anar amb compte a on mostres la teva bandera, ja que et poden ratllar el cotxe o colmar-te a pedrades, als ESTATS UNITS (en majúscules, perquè són millors que nosaltres) encara que siguis, negre, groc o vermell; subnormal o deformat, d'alaska o louisiana, portar la bandera de les barres i els estels t'obre els cors ianquis i les portes de les seves cases, on et reben amb els braços oberts, un somriure d'orella a orella i amb un pastís que es refreda a l'ampit de la finestra.
el que fa falta és gent expeditiva, amb decisió, algú que vagi més enllà de pancarteros com en joel joan, en willy toledo, o en fernando leon de aranoa, que més que esperit de lluita evoquen olor a humit.
necessitem actors i faranduleros implicats, però clar, a casa nostra tenim un problema, és diuen intelectuals, i naltros som productors mundials d'aquesta subraça, ens sobra cervell i ens falta múscul. tenim excedents de gafapastes que estarien fins el dia del judici final decidint com desmuntar un armari d'ikea per una mudança, però anem mancats de machos que siguin capaços de rebentar l'armari d'una coça, ja que tothom sap que un moble d'ikea, després d'ésser desmuntat no val per una puta merda.
els suposats machos que hi ha a la península, són uns monyes amb el cul massa fi com per seure a terra, i els mascles patris de veritat (banderas, la família iglesias, en bisbal o en mikimoto) viuen a l'exili. amb aquest panorama no m'estranya que el nostre sentiment d'afinitat a la nació sigui tan eteri com el pet d'un marica.
no hem de perdre la fe, sense anar més lluny, en coronado treballa pel benestar intestinal dels espanyols i crec que amb una mica de suport podríem aconseguir que ell i en tosar, que també té els collons ben posats, anessin a l'índic a rescatar pesquers segrestats per pirates somalís a cop de polla. i, jo que sé, l'antonio resines i en jesús bonilla podrien anar, per voluntat pròpia, de mediadors al procés de pau del conflicte basc. s'imaginen a l'albert om salvant nadons de cases en flames i sostenint autobusos penjats del llindar d'un penya segat, s'imaginen??? això si que faria país òstia puta!!!
com deia el meu avi:
si hi haguessin més charles bronsons al món, viuríem millor. i mentre somniem amb un futur millor, recordeu, si teniu un famòs al costat, engresqueu-lo a fer coses pel bé comú...
...i si es nega, mateu-lo, és un filldeputa egoista
