papa jo vull ser torero

papa jo vull ser torero
  papa jo vull matar toros

papa jo vull saltar ruedos
ai papa jo vull ser torero...

   això cantava l'albert pla fa un fotimé d'anys, quan encara no tenia pèls als ous, el meu ús de raó era limitat i la meva voluntat era mal.leable com la plastilina.

   durant aquella època, passava molt de temps amb els meus avis, gent d'extremadura i afeccionada a les corrides (de toros) dissabte a la tarde per la tele. així, influenciable que era, vaig fer de la tauromàquia el meu primer objectiu professional, fins i tot la meva àvia em va fer un capote que encara deu romandre per casa. què? no em jutgeu encara, poseu-vos a la pell d'un marrec veient aquell brau de mitja tona, negre lluent, amb aquelles banyes intimidatòries, amb aquells collons com punys enganxats al cul, segregant testosterona bovina, etzibant-li cornades al home aquell del pal, vestit com un subnormal i que munta un cavall amb els ulls enbenats. l'únic que em passava pel cap era el toro és dolent, ha de morir.

   els temps han canviat, però, com cantava en dylan, ja no desitjo matar toros, ara em sedueix més la sociopatia, i torejar, només torejo cotxes quan vaig molt borratxo. malgrat això, no vull entrar en el debat de toros si, toros no, ja tenim prou intelectuals a casa opinant sobre el tema, defensant aferrissadament la seva posició i cobrant per fer-ho.

   el fet és que avui he vist al periòdico aquesta foto esgarrifosa on un brau li fa un piercing ocular a un torero

   el primer que he pensat és que el pobre desrgaciat no podrà anar al cine a veure pel.lícules en 3d. immediatament m'ha vingut al cap allò tan castís de manolete, si no sabes torear pa que te metes, m'he empapat d'un sentiment de fótet xaval, si portessis una granja de cargols això no t'hauria passat.

   però quan déu tanca una porta obre una finestra. ara que els matadores catalans hauran d'exiliar-se per seguir exercint, o bé rehabilitar-se per ser éssers útils per a la societat, el xicot aquest pot anar explicant les seves misèries i penúries, a la imatge de les reunions d'alcohòlics anònims, no?

   això si s'en surt, és clar. què preferiu, un capullo mort, o un de tullit de per vida?

   vull fer una petita reflexió sobre una cita que apareix al meu llibre de capçalera, la bíblia de ronald mc donald: no desitjaràs la mort d'altres persones. fixeu-vos que no diu res dels toreros

que és que el toro va arrancar-li
els collons d'una cornada