martes, 25 de octubre de 2011

petita mostra de la grandesa de l'home

   mira per on, avui m'he llevat d'hora i amb un rampell de cargol (sortir del cau un cop allunyada la pluja a veure que em puc endur a la boca) he anat a fer un passeig. podria haver-me acostat a la platja a prendre el sol, idea inicial,però m'he decantat pel caliu del gòtic i el raval; hi ha més ambient, malgrat que putes, camells i ionquis dormin de dia.

   pujava per la rambla mantenint una conversa distesa amb el meu jo interior (haurieu de saber que la majoria de psiquiatres recomanen mantenir diàlegs oberts amb un mateix)em preguntava pel carrer hospital, per què m'agradava? doncs m'agrada perquè als hospitals hi mor molta gent, punt. fins aquí la sensibilitat cafre i roi del meu jo intern, no hi puc fer més. però he volgut aprofundir un xic en la meva escala de valors. com em pot agradar si es un carrer estret i pudent? i a més alberga la massana, focus d'infeccions, de visions distorsionades de la realitat i de futurs maleantes, tot presuntament, eh.

   doncs quan entrava a aquest carrer, un camió també es disposava a fer-ho, amb poca traça, embussant el transit i formant una cua de diversos vehicles. el cotxe que el seguia, amparant-se en els seus drets constitucionals, ha fet sonar el claxon amb vehemencia, com si colpejant molt fort la botzina, crees una ona sonora que desintegrés tot el que es trobés davant seu. us he dit que era un taxista?

   l'acompanyant del conductor del camió, que es trobava a peu de carrer mesurant distancies, s'ha adreçat al taxista amb grans dosis de talant diplomàtic:
  
   -QUE PITAS!!! QUE COÑO PITAS!!!! NO VES QUE QUIERE APARCAR!!!!!

   quan m'he girat per observar la resposta, el conductor del taxi ja era fora del cotxe, bufant-se darrere la porta, esperant un insult per poder resoldre el conflicte com persones assenyades, és a dir, a cops de puny.

   no he pogut contenir un somriure de felicitat, de cop sabia per què m'agradava el carrer hospital, i per extensió tota barcelona, per la seva gent!!

   com deia aquell boig que sortia a un anunci de refrescs: el ser humano es extraordinario

No hay comentarios:

Publicar un comentario

tossinades