steve jobs

avui és un dia trist per centenars de milers de milions de persones, ha mort steve jobs, el fundador d'apple. i mentre mig món el plora, l'altre mig, que viu al marge de la tecnologia, continua morint de gana.
he de dir que no tenia gaire tracte personal amb l'esteve, però és veu que aquest home era la polla amb vinagre dins el seu camp, un visionari, un revolucionari he arribat a llegir...home, parlem-ne, digeu-me antic però per mi les revolucions són amb sang i per causes més o menys lícites i nobles. que s'ens ompli la boca de llibertat per tenir un aparatet tàctil (que per la gent maldestre com jo, és una puta tortura) que ens permet compartir amb tothom el que fem a l'instant, "ara vaig  a fer caca" "ara a fer pipi" "ara m'en vaig de putes", que tingui aplicacions per mesurar les calories que té un plat o per predir la mida de les polles via infrarojos, em sembla un xic frívol.
això si, tots aquests utensilis ens han fet la vida més fàcil...si, els ordinadors no porten cables, resulta molt més fàcil rastrejar on va la truja de la teva dona els dissabtes a la nit...eh..."copia en tu muro esto si crees que la crisis és una mierda", ah bueno, perfecte, tot solucionat, gràcies steve.
oju, que la culpa no és seva, ell només ha estat un currante, un tio amb il.lusió i perseverança i amant de la seva feina, fins al punt de morir quasi sense treure's l'americana de presentar iphones. chapeau per ell, però no espereu que anteposi la feina al meu benestar.
en fi, d'això podem treure unes quantes conclusions: primera, el càncer, de moment és prou democràtic, si has de pringar, per molta virolla que tinguis, t'en vas al cau. segona, no per llevar-nos ben d'hora amaneix més temprà. tercera, els mac estan de puta mare i probablement m'en compri un, però ara per ara, per fer servir el word, xatejar una mica i descarregar porno, amb un pc vaig tirant.
descansa steve, que ja has treballat prou, això si no et ploraré, com diu un amic meu, un multimilionari menys no pot fer mal al món