darwinisme II

   bona nit petits buròcrates del sexe a quatre rals el bes. fa poques setmanes vaig encetar una nova secció basada en el mestre darwin, els coneixements que giren en torn el seus estudis i les aberracions perpetrades pel gènere humà, generalment provocades per generacions d'endogàmia, o bé pel seu creador, per desacreditar al vell boig que diu que venim del mico (alguns més que d'altres). en fi una secció que parla de gent que no passaria a la següent ronda del càsting pel programa "és usted apto para perpetuar la especie".

   avui li toca al torn a STRANGE PEOPLE PASSEJANT STRANGE DOGS. se que és un ventall molt ampli i incert, segur que molts direu: -filldeputa, jo tinc un perru i el trec a passejar, em surto dels canons de la normalitat, però no mereixo la humiliació d'ésser representat a aquest blog de merda. teniu rao. el post d'avui va dedicat, entre d'altres, a aquells xarnegos, amb anatomia esculpida a base de gimnàs i metaamfetamina, amb l'ego més inflat que els seus bíceps, que per raons inexplicables (viuen a casa els pares, que són infinitament més garrulos que ell) no passejen un pitbull psicòpata ensinistrat per matar negres, sino que van amb un gosset míser, més lleig que insultar el gran pare en setmana santa, i que la seva única habilitat és ridiculitzar el seu amo.
   tranquils, aquests homenots no suposen un problema per l'espècie, tenen un enemic natural anomenat "seat-leon-contra-mediana-de-la-autopista-del-maresme" que en regula la població.

   també toca parlar d'aquelles senyores velles que sembla que treguin a passejar un porc vietnamita, o bé un tall rodó de vedella amb potes, però que quan t'hi acostes pots discernir un pobre ca de forma cilíndrica que lluita per respirar i que sembla que cada passa que fa sigui la darrera de la seva suculenta vida. això es deu generalment a que les seves dueñes pateixen d'alzheimer galopant i no recorden si han posat menjar o no al quisso, i per curar-se en salut...

   cas a part mereixen els degenerats carpetovetònics que es dediquen a la caça del conill i que s'anomenen  amants dels llebrers fins que deixen de correr i els pengen dels arbres, per aquests FILLS DE LA GRAN PUTA SIFILITICA els hi desitjo que ploguin bombes nuclears sobre la seva comunitat autònoma perque ni una molecula del seu adn s'escampi per enlloc.

   dins el grup mereixen una mort espantosa hi ha els mal parits que li roben la dignitat al seu animal de companyia, el millor amic de l'home diuen, disfressant-los com les seves mares els disfressaven a ells quan encara no sabien dir ni papa ni mama. a veure, tothom hem tingut algun loser a prop que ha rebut bulling per part nostra, però un gos és diferent. tothom sap que un gos fa més pena que un ésser humà, si no penseu en la peli aquella del tom hanks i el dogo de burdeos. oi que veu plorar com bledes quan el gos s'enduu un balasu? oi que haurieu desitjat que se l'emportés el tòtil amb cara de ninot? de veritat... en fi, els que vesteixen el gos com a paco clavel, un xarrup de napalm als kellog's

   vaig pensar aquest post arrel d'una senyora amb greus problemes volumètrics, amb aspecte de tieta pesada de sèrie de tv3,  conduida per un gos-rata, d'aquests que només borden i fan pudor, amb una corretja telescòpica, formant matxembrats gos-amo que abarquen tota la vorera. quan el gos va a pixar a l'arbre, la mestressa s'acosta a un portal a mirar si pot robar els catèlgs del carrefour; si la mestressa s'acosta a l'arbre per buscar rates pel dinar, el gos aprofita per pixar-se sobre les ofertes de ganxitos del catàleg, tot mancat d'una coordinació pròpia d'una parella de sordmuts ebris com soviètics siberians. clar, el problema és que posen en perill el lliure albedriu dels carrers de la ciutat: els pobres vianants que miren l'smartphone i s'entrabanquen com si d'una trampa vietnamita es tractés i els usuaris de la bicing que no tenen pebrots d'anar per la calçada i han d'accionar el timbre ridícul o frenar, fent aquell esglai dolorós de frens de saldo, quina pena.....recordeu-me que algun dia us parli dels usuaris del bicing. en fi, si veieu a aquestes senyores canvieu de vorera, són més perilloses que una colla de latinkings fins al cul de pisco i sobrassada de peyote.

  i per acabar, si algun dia aneu vora les 2 del migdia pels carrers girona amb consell de cent, podeu trobar una parella de superfreaks, un es el prototip de national rock people i l'altre és un geek amb tendència a l'hidrocefàlia que passejen un golden retirever amb cara de dona'm l'extremaunció perquè pugui empassar-me la càpsula de cianur que porto al collaret i acabar amb el meu patiment. 

darwinisme

    hola nois, avui donaré unes lliçons d'història i de biologia bàsica. com tots sabres, charles darwin era un home antic, del segle equis uve palito, palito...palito? bé no ho se del cert, però no és rellevant, el fet és que tenia cara de ser més antic, i foll com un cranc de riu americà, i també tenia la mirada d'aquells que prefereixen menjar-se els cigrons cosits, però no és el que ens ocupa avui.

darwin en una foto d'arxiu

   tots coneixereu a darwin com la persona que posà cara a l'etiqueta d'anís del mono, però oh, ignorants amics, en darwin va fer moltes més coses, durant un viatge lisèrgic per sudamèrica i rodalies, el ganapiot es va treure de la màniga la teoria de l'evolució; que ve a dir que els animalons i demés s'adapten al medi hostil per sobreviure, i només les espècies més aptes passen de generació i tal i tal, alguna cosa així, el que vindria a ser la selecció natural.

darwin posant per anís del mono i resultat final

   doncs bé, en aquesta nova secció, parlaré de la selecció natural i de col.lectius i gent que estaria fregant el pal, és a dir que atenta una mica sobre el que hauria de ser gent apta per sobreviure. persones (per dir-los d'alguna manera) que tot i meréixer viure al marge de la societat estan perfectament integrats en aquesta i frueixen de les avantatges de la resta de ciutadans.

   i com no puc anar pel món esborrant-los del mapa amb una goma milan nata ni amb el winchester del meu avi perquè a catalunya encara està mal vist portar armes de foc pel carrer, vull fer palesa la meva denúncia perquè les autoritats pertinents prenguin cartes en el asuntu.

   primer de tot parlaré dels SLOW-RIDICULAR-RUNNERS, són aquells infraéssers que surten a correr perfectament equipats: sabatilles ergonòmiques con suela de carbón activo, cámara de aire del polo norte y empeine de piel de polla de camello, malles de lycra realzanalgas 3000, samarreta tècnica de 2,78 g de pes  i paravents hipoalergènic, autotranspirant i electroestimulador. no oblidem els complements: gorra, ulleres de sol encara que surtin a córrer de nit, pulsòmetre i, sobretot, mp3 lligat al braç. generalment tot de marca decathlon. què els fa tant odiosos??? que no corren, arrosseguen els peus, belluguen els braços i posen cara de patiment, però es desplacen més a poc a poc que una eruga amb tetraplègia congènita avançada. fins i tot la meva besàvia de 118 anys morta corre més.

slow ridicular runners

   sabeu de que parlo, no?? doneu un tomb per un parc o pel passeig marítim del poble, segur que trobeu a un desgraciat d'aquests!!

subnormals corrents

   i la meva pregunta és, què cony els motiva a mostrar-nos la seva tristor??? no parlo d'aquella gent d'edat avançada amb pell apergaminada que sembla que hagi de morir a la passa següent, que també. senyors, són vells, facin el favor d'anar a donar pel cul als seus fills, que segur que s'ho han guanyat. el dubte me corroe por dentro quan vaig a algú relativament jove, amb el sentit del ridícul que encara els hi hauria de funcionar. de fet la setmana passada vaig veure a una mossa de no més de 25 anys, arrossegant la seva anatomia per la gran via, vaig estar a punt de convidar-la a un xarrup de cigala, però ma mare sempre m'ha dit que no me'n porti al llit a gent susceptible d'estar massa boja, que malgrat que el sexe pot ser de bona qualitat, pots despertar-te trobant a faltar algun organ o membre...

   el meu consell, és que si us trobeu amb un homínid d'aquests, l'animeu com si estés corrent la marató de nova york, a veure si se n'adona del que fa i deixa de "córrer" i es dedica a l'estudi del cargol poma que és més necessari per la societat.

   P.D. si veieu a un tio corrent amb xandall de tactel 90's cant tunis style millor no li dieu res, son perillosos

exemple de junky chandal botarates

cefalea gàstrica i altres propostes electorals

què el debat? tampoc el veu veure? ja, llàstima que no estéssiu llegint un bon llibre o esmolant puntes de fletxa per quan arribi el moment d'emprar-les.

tots sabem que a nivell polític, els debats no serveixen per una puta merda, els votants convençuts no canviaran de parer i els indecisos, bé si el debat fos una mica més intens o profund, aconseguiríem que als indecissos els hi petés la ceba, però de moment ni això. ara, el dia després és molt divertit veure com tothom opina, fins i tot aquella gent que no hauria de tenir ni drets humans. doncs avui a la feina, mentre aquest tipus de gent exercia d'analistes polítics: ESTA ES LA ESPAÑA QUE NOS DEJA ZAPATERO! jo, com a bon ciutadà he intentat trobar solucions, no polítiques, en aquest àmbit, ara per ara no hi ha solució, mirin que estic plantejant-me votar al retardat del rajoy, per allò de l'esperit de superació i tal, si un monger papissot producte de l'endogàmia galaica pot arribar a president del govern, què no pot assolir un graduat en ESO??!! 

no, jo com a filàntrop desinteressat miro molt més enllà: la crisi!! la crisi econòmica, però sobretot la crisi de valors que estem patint. al principi, les idees que romiava pudien a utopia de manual: desacceleració de l'economia global, optimització de recursos, mesura de la tassa de natalitat, blablabla... no està malament, però l'oblit és ple de bones paraules i bones intencions. els fets han d'anar acompanyats de focs artificials, i aquests focs no són altres que l'us de la violència extrema; no que sortim al carrer a fotre  crits, quatre trets i després al bar a beure com si tinguéssim un fetge d'adamantium.

no, crec que en aquest moment el que necessitem és BON TERRORISME. a veure no ens alarmem, el terrorisme està mal vist perquè té mala publicitat dels mitjans, les finalitats solen ser innobles (diners, nacionalismes i religió bàsicament) i perquè la gent que porten a terme els atacs o gestionen els grups estan totalment mancats de carisma i estil. -hoyga que yo cuando muera voy a ir al cielo mahometano a pasarme la eternidad follando con huries, sí, me he cargado al dahlai lama, pero era un cerdo infiel- escolta, t'has vist les pintes de follacabres sarnós? si jo fos una verge d'aquestes, en veure't entrar per les portes del cel giraria el coll molt ràpid a veure si m'el trenco i moro, a més, anima de càntir, si has volat pels aires amb un cinturó de vint quilos de dinamita, amb quina polla follaràs? 

òstia, però allò de l'hipercor i les torres bessones què? va morir molta gent innocent. teniu tota la raó del món, en la història del terrorisme s'han fet unes xapusses monumentals, dignes dels desgraciats que dirigeixen aquestes organitzacions. però recordeu quan carrero blanco intentava entrar a l'equip espanyol de salt d'altura pels jocs de montreal? llavors què? no eren tan dolents els de la eta, no?  

mireu, una possible proposta, a aquestes alçades de partit en què la ciència està tan avançada que ens permet clonar una persona, no seria lícit fer un doble de...per exemple, emilio botín i enviar-lo a una reunió del club bilderberg amb un maletí ple de bombes i un supositori de plutoni de proporcions "anal intruder" al recte i enviar-los a tots de cap a l'infern?? de ben segur que la resta de fillsdeputa que controlen el cotarro s'acollonirien com animalons maltractats...

eh només és una idea, ho faig pel bé de la humanitat, a mi ja em va bé que el país s'en vagi a la merda, perquè "en un país de mierda el cerdo és el rey"

castanyes i carbasses

   arribem, com cada any per aquestes dates, al 31 d'octubre, vigília de tot sants, dia incert del calendari, l'etern debat torna a aparèixer sobre la taula, halloween? castanyada? arguments identitaris i tradicionalistes contra icones provinents del nou món, carents de significat propi per a nosaltres, però que ens fan gràcia (potser perquè ens estem subnormalitzant, oju). reunir-nos vora la llar de foc a menjar castanyes, i moniatos, i panellets (visca les artèries obstruides) o sortir disfressat de bruixa-meuca, mòmia-meuca, mort-vivent-meuca o simplement de meuca-meuca picant a les portes del veïnat, prèviament engalanades amb guirnaldes amb esquelets, falses teranyines i carbasses, amenaçant de fotre un ensurt de cal déu si no són recompensats amb dolços? festes de gordos en definitiva!

   aprofundim un xic: a veure, missatge per tots aquells que defensen la castanyada, amb els seus valors tradicionals, argüint que és quelcom nostre i ho tenim arrelat a l'adn vers la vàcua, globalitzada a cops de merxandatge cutre-chino i reposicions dels capítols dels simpsons, festa de halloween, que a més ens és llunyana i bla bla bla. senyors, LA CASTANYADA ÉS CUTRE I FA DE POBRE!!! menjar castanyes i moniatos... AIXÒ A CASA ÉS EL QUE LI DONEM ALS PORCS!!! que ja hem passat la postguerra cony! segur que sou dels que feu els panallets amb patata enlloc de fer-los amb ametlla. i aquells que dieu que halloween no té esperit, nens llegiu més. això és de quan els ESTATS UNITS era un país jove i es dedicaven a cremar bruixes... què? us imagineu quines festes més divertides...

   eh, que no estic defensant pas la merda de halloween, lluny de la noble tradició de perseguir meretrius i incendiar-les davant d'una multitud d'ignorants enfurismats i eufòrics, aquest regal que ens porta el nou continent ha virat cap a una estrepitosa festa de disfresses que insulta als personatges clàssics de terror i al propi ésser humà, NENES QUE ANEU DE ZOMBIS, NO VEIEU QUE FEU MÉS POR SI ANEU SIMPLEMENT SENSE MAQUILLAR??, però és igual, tot s'hi val, i així és com arribem al quid de la qüestió:

   celebrem la nit del dia 31 perquè el dia següent és festiu, tenim màniga ampla per beure com si no existís el demà, vomitar-nos a sobre i per les cantonades, total anem disfressats (tan trista és la nostra vida que aprofitem qualsevol puta merda d'excusa per canviar d'identitat?), intentar lligar-se tot el que es belluga i el que no i mesclar-se a trenc d'alba amb els que van a portar flors al cementiri, creant un espectacle dantesc, mentre ens dirigim als nostres caus de rates.

   crec que començo a entendre el concepte, comencem la nit agafant una gran castanya per acabar-la sol a casa amb unes quantes carbasses sota el braç....com cada nit.

patriotes!!!!

   he aprofitat aquests dies de baixa psicològica per preparar-me per l'apocalipsi i per llegir la premsa, quan una notícia m'ha corprés i a encés una espurna d'esperança en la humanitat dins meu.

   la notícia en qüestió deia que l'steven seagal (que ja aparegué al racó del garrí en un post anterior) s'ha fet ajudant del xerif per controlar la frontera dels EE.UU. per fi els personatges populars, els famosos, es posen al servei del poble. no entrarem en el debat ètic i moral del món de la immigració il.legal, aquí el que compta es el fet en sí mateix. posar en pràctica allò que digué kennedy abans que es pogués veure a través seu: no preguntis que pot fer el teu país per tu, pregunta't que pots fer tu pel teu país. un acte de patriotisme altruista; exposar la vida per la pàtria de forma desinteressada, per amor a una bandera, a un himne, a uns ideals i uns sentiments.

   això és el que trobo a faltar, implicar-se en i per la nació. mentre aquí has d'anar amb compte a on mostres la teva bandera, ja que et poden ratllar el cotxe o colmar-te a pedrades, als ESTATS UNITS (en majúscules, perquè són millors que nosaltres) encara que siguis, negre, groc o vermell; subnormal o deformat, d'alaska o louisiana, portar la bandera de les barres i els estels t'obre els cors ianquis i les portes de les seves cases, on et reben amb els braços oberts, un somriure d'orella a orella i amb un pastís que es refreda a l'ampit de la finestra.

   el que fa falta és gent expeditiva, amb decisió, algú que vagi més enllà de pancarteros com en joel joan, en willy toledo, o en fernando leon de aranoa, que més que esperit de lluita evoquen olor a humit.

   necessitem actors i faranduleros implicats, però clar, a casa nostra tenim un problema, és diuen intelectuals, i naltros som productors mundials d'aquesta subraça, ens sobra cervell i ens falta múscul. tenim excedents de gafapastes que estarien fins el dia del judici final decidint com desmuntar un armari d'ikea per una mudança, però anem mancats de machos que siguin capaços de rebentar l'armari d'una coça, ja que tothom sap que un moble d'ikea, després d'ésser desmuntat no val per una puta merda.

   els suposats machos que hi ha a la península, són uns monyes amb el cul massa fi com per seure a terra, i els mascles patris de veritat (banderas, la família iglesias, en bisbal o en mikimoto) viuen a l'exili. amb aquest panorama no m'estranya que el nostre sentiment d'afinitat a la nació sigui tan eteri com el pet d'un marica.

   no hem de perdre la fe, sense anar més lluny, en coronado treballa pel benestar intestinal dels espanyols i crec que amb una mica de suport podríem aconseguir que ell i en tosar, que també té els collons ben posats, anessin a l'índic a rescatar pesquers segrestats per pirates somalís a cop de polla. i, jo que sé, l'antonio resines i en jesús bonilla podrien anar, per voluntat pròpia, de mediadors al procés de pau del conflicte basc. s'imaginen a l'albert om salvant nadons de cases en flames i sostenint autobusos penjats del llindar d'un penya segat, s'imaginen??? això si que faria país òstia puta!!!

   com deia el meu avi: si hi haguessin més charles bronsons al món, viuríem millor. i mentre somniem amb un futur millor, recordeu, si teniu un famòs al costat, engresqueu-lo a fer coses pel bé comú...

   ...i si es nega, mateu-lo, és un filldeputa egoista

papa jo vull ser torero

papa jo vull ser torero
  papa jo vull matar toros

papa jo vull saltar ruedos
ai papa jo vull ser torero...

   això cantava l'albert pla fa un fotimé d'anys, quan encara no tenia pèls als ous, el meu ús de raó era limitat i la meva voluntat era mal.leable com la plastilina.

   durant aquella època, passava molt de temps amb els meus avis, gent d'extremadura i afeccionada a les corrides (de toros) dissabte a la tarde per la tele. així, influenciable que era, vaig fer de la tauromàquia el meu primer objectiu professional, fins i tot la meva àvia em va fer un capote que encara deu romandre per casa. què? no em jutgeu encara, poseu-vos a la pell d'un marrec veient aquell brau de mitja tona, negre lluent, amb aquelles banyes intimidatòries, amb aquells collons com punys enganxats al cul, segregant testosterona bovina, etzibant-li cornades al home aquell del pal, vestit com un subnormal i que munta un cavall amb els ulls enbenats. l'únic que em passava pel cap era el toro és dolent, ha de morir.

   els temps han canviat, però, com cantava en dylan, ja no desitjo matar toros, ara em sedueix més la sociopatia, i torejar, només torejo cotxes quan vaig molt borratxo. malgrat això, no vull entrar en el debat de toros si, toros no, ja tenim prou intelectuals a casa opinant sobre el tema, defensant aferrissadament la seva posició i cobrant per fer-ho.

   el fet és que avui he vist al periòdico aquesta foto esgarrifosa on un brau li fa un piercing ocular a un torero

   el primer que he pensat és que el pobre desrgaciat no podrà anar al cine a veure pel.lícules en 3d. immediatament m'ha vingut al cap allò tan castís de manolete, si no sabes torear pa que te metes, m'he empapat d'un sentiment de fótet xaval, si portessis una granja de cargols això no t'hauria passat.

   però quan déu tanca una porta obre una finestra. ara que els matadores catalans hauran d'exiliar-se per seguir exercint, o bé rehabilitar-se per ser éssers útils per a la societat, el xicot aquest pot anar explicant les seves misèries i penúries, a la imatge de les reunions d'alcohòlics anònims, no?

   això si s'en surt, és clar. què preferiu, un capullo mort, o un de tullit de per vida?

   vull fer una petita reflexió sobre una cita que apareix al meu llibre de capçalera, la bíblia de ronald mc donald: no desitjaràs la mort d'altres persones. fixeu-vos que no diu res dels toreros

que és que el toro va arrancar-li
els collons d'una cornada

steve jobs

avui és un dia trist per centenars de milers de milions de persones, ha mort steve jobs, el fundador d'apple. i mentre mig món el plora, l'altre mig, que viu al marge de la tecnologia, continua morint de gana.
he de dir que no tenia gaire tracte personal amb l'esteve, però és veu que aquest home era la polla amb vinagre dins el seu camp, un visionari, un revolucionari he arribat a llegir...home, parlem-ne, digeu-me antic però per mi les revolucions són amb sang i per causes més o menys lícites i nobles. que s'ens ompli la boca de llibertat per tenir un aparatet tàctil (que per la gent maldestre com jo, és una puta tortura) que ens permet compartir amb tothom el que fem a l'instant, "ara vaig  a fer caca" "ara a fer pipi" "ara m'en vaig de putes", que tingui aplicacions per mesurar les calories que té un plat o per predir la mida de les polles via infrarojos, em sembla un xic frívol.
això si, tots aquests utensilis ens han fet la vida més fàcil...si, els ordinadors no porten cables, resulta molt més fàcil rastrejar on va la truja de la teva dona els dissabtes a la nit...eh..."copia en tu muro esto si crees que la crisis és una mierda", ah bueno, perfecte, tot solucionat, gràcies steve.
oju, que la culpa no és seva, ell només ha estat un currante, un tio amb il.lusió i perseverança i amant de la seva feina, fins al punt de morir quasi sense treure's l'americana de presentar iphones. chapeau per ell, però no espereu que anteposi la feina al meu benestar.
en fi, d'això podem treure unes quantes conclusions: primera, el càncer, de moment és prou democràtic, si has de pringar, per molta virolla que tinguis, t'en vas al cau. segona, no per llevar-nos ben d'hora amaneix més temprà. tercera, els mac estan de puta mare i probablement m'en compri un, però ara per ara, per fer servir el word, xatejar una mica i descarregar porno, amb un pc vaig tirant.
descansa steve, que ja has treballat prou, això si no et ploraré, com diu un amic meu, un multimilionari menys no pot fer mal al món

bruce bilis: "del aire vendrán y el sueño te joderán"

malgrat ser sabbath, el garrí no descansa i aprofita per estrenar una nova secció, bruce bilis, per posar sobre la taula aquelles coses que fan tanta ràbia, que li inflaries la cara a òsties a algú.
avui comentaré l'event per excelència del cap de setmana. us posaré en situació, l'estiu ha estirat la pota, els shorts i les noies maques són desades a l'armari fins la primavera següent i ja ha passat una setmana de les entranyables i "humanes" festes de la mercè (algun dia en parlaré), doncs avui, quan dormia plàcidament a quarts de tantes del migdia, un terrabastall que semblava partir en dos l'atmosfera, m'ha llevat del llit de mala manera. ja està, el subnormal del zapatero ens ha fotut en un conflicte internacional i la legión condor ve a putejar-nos la tardor del corte inglés, he pensat mentre corria a refugiar-me al meu bunker antiaeri. quan se m'ha encés la bombeta, la festa del cel!!
mmm, aquesta gran festa de merda, que comences a odiar quan tons pares et porten de petit i et fan mirar aquell cel lluent sense ulleres de sol, per veure uns avions de fa trenta anys que no t'interressen per res mentre una colla de pederastes que fan volar estels es posen com el quico. que continues odiant quan comences a tenir edat per embriagar-te com un moscovita, gràcies barcelona, els turboreactors van de conya per la ressaca. i que acabes d'odiar del tot quan ja tens una edat més decorosa i et putegen la migdiada tres anys seguits.
i en que consisteix tot plegat? veure passar avions, militars en la seva gran majoria, que no compleixen amb les expectatives creades. veure b-52 o f-18 que no tirin bombes és com anar a visitar unes caves i marxar sense fer ni un xarrup, una estafa, en definitiva.
això per no parlar de la mitiquíssima patrulla águila. a què es dedica aquesta gent? us ho diré, a dilapidar diner públic fent el saltimbanqui pels aires, és a dir que és un grup de l'excèrcit ¡español! que es dedica únicament a fer el pallasso. "- oigan, que nos invaden los moros. - pues mande a la patrulla àguila a ver si los entretien un rato y pensamos en un plan de huida." si com a mínim s'estimbessin en directe de tant en quan, encara tindria una mica de gràcia.
i qui ho paga tot això?? els pringats, nosaltres, com anem tan sobrats de calers, a gastar cuartus en querosè. bé esperem que el canvi de govern municipal serveixi per alguna cosa i el sr trias faci alguna cosa de profit abans de cascar-la, que per això l'hem votat cony!

mesures per sortir de la crisi

avui és d'aquells dies en què si fos líder mundial despenalitzaria l'ús públic d'armes, imposaria a la vanguardia que oferís smith & wessons i colts amb el suplement dominical a preu baix i atorgaria llicència per matar a aquells que estessin més "sumbats", jo inclòs.
és clar, jo jugaria amb avantatge, com qualsevol tio merda provincià que assoleix el poder de forma poc lícita (no crec que arribi a governar democràticament, tinc massa draps bruts amagats, a més el moviment 15m em calà fons i ja no confio en l'actual sistema polític, crec que una altra democràcia és possible, la meva democràcia, una dictadura a l'ús on mano jo i tots contents), no aniria a pit descobert, amb un revolver de fa segle i mig, a lloms d'un cavall blanc i amb un barret de pell de polla de natiu americà. em faria construir un exoesquelet de titani, amb propulsors nuclears i un armament tan potent que em permetés carregar-me mig sabadell d'una ràfega.
tot són beneficis, el divertiment que suposa empunyar i disparar un arma és immens, recordeu els cops que heu anat a a fer un paintball i el que heu fruit, ara imagineu que és amb foc real, tanta adrenalina us impediria pensar en desgràcies i en retallades socials. la fabricació d'armament reactivaria l'economia (tothom sap que les guerres aixequen mercats enfonsats, consulteu les estadístiques). l'ensinistrament militar  al qual us haurieu de sotmetre per supervivència, faria que estèssim preparats per qualsevol possible invasió per part dels francesos, muslmans o alienígenes. i ara analitzem el tema que més us preocupa: "moriria molta gent", si, i? aplicant una regla de tres senzilla deduim que com menys gent siguem, més recursos hi haura per tots, més espai tindrem i menys cues haurem de fer, imagineu poder plantar el parasol a les magnífiques platges de lloret sense la necessitat de llevar-se a les sis del matí, o poder pujar al dragon khan un cop rere l'altre sense pausa. a més amb els cadàvers podem fer pinso i adob i ser un model de ramaderia i agricultura ecològica, que tant de moda està i que tant ens agrada a tots.
reflexioneu i recordeu, no voteu ningú que no parli bé de les armes

movistar, hem de parlar

aquesta es la fórmula universal que hom i don diu a la parella quan vol donar per finiquitada la relació que hi ha entre ambdós, si o si, no hi ha volta de full.
doncs avui el sr movistarm a través d'un desganat depenent vigorèxic, ha ferit els meus sentiments. em disposava a canviar el meu arcaic mòbil a vapor de targeta per un smartphone de la òstia amb catéter i via per poder estar endollat permanentment a la xarxa i així convertir-me en un zombi de les ones cibernètiques. També he de dir que sóc una persona que tem els canvis i que després de barrinar durant molt de temps, m'he armat de valor i he decidit fer el gran pas, fins i tot m'he posat roba elegant; bé, no, però com a mínim m'he canviat de muda.
quan la depenenta musculosa m'ensenyava el catàleg amb una desídia pròpia d'un condemnat a mort, he preguntat pels preus dels telèfons, sospitosament més cars que els que havia vist a internet, en un acte d'estratègia paramilitar de consum. -te sale más caro pasarte de tarjeta a contrato que hacerte un número nuevo – he quedat horroritzat i amb un filet de veu he dit que ja m'ho pensaria i he abandonat l'establiment.
què collons significa que em surt més car passar-me de targeta a contracte que fer-me un número nou??!!!! porto més de dotze anys amb vosaltres, no us diu res la paraula fidelitat???!!! fa més de dotze anys que tinc el mateix número, no concebo una vida sense aquestes xifres; un sis, un quatre i un set repetits en una suggerent dança de nou dígits. Porto més temps amb ell que el que he estat i estaré amb parella, ha sobreviscut a pèrdues, robatoris, caigudes contra la paret, nits de bogeria, depressions, viatges còsmics, em defineix...bé, potser no tant, però si m'haguessin de numerar seria el 646 etcètera.
en fi, mentre intento recompondre les peces de la meva malmesa ànima a base de suc de pinya i refregit de migdiada a la ràdio, només puc dir: sr movistar, ha signat la sentència de la nostra relació