A QUE ESPEREM??!!!!!

   jo que sempre he fugit de les etiquetes identitàries; que sempre m'ha suat la minga el nacionalisme; que he defensat a capa i espada el xarneguisme com una forma d'entendre la vida; que sempre m'he considerat igual que un andalús o extremeny, per molt ganduls que siguin (jo tampoc visc arrelat a la cultura de l'esforç, la sang de mèrida que corre per les meves venes deu tenir alguna cosa a dir); que sempre he pensat que el que necessiten els indepes pesats que surten entre concert i concert a llegir un manifest transnuitat és una bona lavativa de nitroglicerina; que sempre he pensat que esquerra republicana és com una gran casa de putes amb bigoti; jo que vaig saltar amb el gol d'iniesta a la final del mundiSTOP...tampoc ens passem, no cal faltar a la veritat. jo que sempre m'he considerat un ciutadà del món, malgrat no haver anat més enllà de porqueres; doncs jo, des de fa uns mesos, tinc l'estelada penjada al balcó, onejant entre farigoles, romanís i un cactus.

   per què? això és el que té menys importància: atac constant del sector caspa-feixistoide de madrit i rodalies, expoli fiscal, despreci dels costums i la cultura catalana (tot i que algun dia haurem de parlar del pop-rock català, i posar els punts sobre les is)...pollades!!! indepenència perquè si!! perquè ens surt de la punta del flabiol, com si haguèssim de justificar-nos!! només faltaria...

   siguem pragmàtics i analitzem el com. penseu que per assolir de la nostra terra un estat independent haurem de vessar ingents quantitats de sang i budells i deixar moltes víctimes pel camí, perquè vegin que anem en sèriu. També haurem de fer una petita neteja ètnico-social dins les nostres files, perquè desenganyem-nos, hi ha molt de capullo oriund d'aquestes terres, el típic català ensumamerda, de perfil democristià, llepafils i cagadubtes; fàcilment reconeixible en un restaurant perque passa hores amb la carta a la mà fent càlculs de la combinació més econòmica mentre discuteix amb la parenta. tots aquests cop al clatell i a enriquir el subsòl patri.

   penseu que després haurem d'assegurar les fronteres i la rereguarda mitjançant tècniques suggestives i intimidatòries de primer ordre, exemple: mines antitancs a l'entrada de l'A2 a fraga, botiflers penjats a l'AP7 a ulldecona com feien amb els pirates, i a la frontera francesa podem enviar al guardiola, que amb aquell savoir faire, convenceria als gavatxos de les inconveniències d'envair-nos. a més, amb els caiguts per la llibertat de la terra, a mode d'homenatge i eina dissuassòria, podríem dissecar-los i repartir-los pels llindars del país, amb mirada inquisidora i assenyalant a mode de gran hermano, amb un cartell que digui: "le advierto, està usted entrando en catalunya, lo hace bajo su responsabilidad, cuidado con lo que hace, le estamos vigilando".

   si pensen que arribem a aquests nivells de bogeria, tard o d'hora, acabaran deixant-nos en pau.

   de fet, el cactus que hi ha al costat de l'estelada seria un bon model de la catalunya que necessitem, país petit però autosuficient, quasi immortal i amb unes defenses que pobre del que gosi tocar-nos la polla