vigileu amb la gent gran

avui és d'aquells dies que malgrat tenir la ment tèrbola i el cos encarcarat, puc posar-me a cagar perles en qualsevol moment. això m'obliga a estar doblement alerta: primer, de tota la cort de pispaires i pidolaires que segueixen els meus moviments com patètics fanàtics d'un jesucrist postmodern. segon, de les ments malvades que pretenen desequilibrar el meu delicat estat psíquic.
del primer grup, el millor que puc esperar és que es prenguin massa a la valenta això de les perles i s'estomaquin entre ells fins a quedar reduïts a una escudella d'ossos, sang i budells servits sobre terra de gres [precaución! puede contener trazas de masa encefálica y cacahuetes], el major perill que corro és que em salti una gota de sang a l'ull i em quedi cec. això seria una gran contrarietat ja que actualment pateixo un atac de sordmudesa aguda i tot plegat minvaria força les meves capacitats cognitives.
el segon grup és més perillós: sota l'aparença d'amables velletes i no tant amables marqueses de l'eixample (algun dia faré una dissertació sobre aquesta tribu urbana) s'amaga un excèrcit de fills de mala mare sense escrúpols, ensinistrats en les tècniques més modernes de sugestió, tortura psicològica i macramé aplicat a la seguretat nacional; que sota innocents qüestions sobre les necessitats hidrolumíniques de les seves plantes i incessants demandes de rebaixa de preus, dinamiten la moral del desgraciat venedor, en aquest cas jo, i deixen el còrte cerebral nu i llest per ser explorat i manipulat al seu antotj. normalment m'importaria una merda que em llegissin la ment ja que només trobarien pits, conys i paraules grolleres, però avui és diferent: tota la boira neural que m'acompanya és producte d'una eterna reunió que vam mantenir ahir al vespre els companys de la "lliga universitària per la solució de problemes a escala mundial", on vam traçar les directrius definitives per salvar l'economia global i erradicar la sida tot a l'hora; ho sé, sona molt feixuc tot plegat, podria haver format part de l'equip de volei femení, però no em donaven tants crèdits de lliure elecció.
ja no sé que us anava a dir, m'he pres tres gintònics per passar la ressaca d'ahir (em vaig fotre disset, com us penseu si no que suportaria aquella colla de ressabiats idealistes amb carmanyola i dessuadores d'skatala?), el fet és que la història aquesta de les mercenàries de la ment és una puta patranya, o no, no tinc ni puta idea. així que deixo la responsabilitat de redactar el futur de la humanitat a les vostres mans
vaig a fe un xarrup de benzina a veure si em marxa el mal de cap, i recordeu, no us fieu mai d'una velleta que us somriu o que us demani ajuda a l'hora de creuar el carrer