jueves, 25 de agosto de 2011

distopies garríniques I

aprofitant que l'altre dia vaig assistir a una brutal actuació musical al de barri gràcia, us explicaré un moment clau de la història de catalunya i d'espanya. es probable que no la conegueu perquè tot plegat succeix l'any 2015.
tot començà en una reunió d'intelectuals televisada, en aquells temps les reunions d'intelectuals havien escombrat els “realities” de les graelles televisives i s'exhibien en prime-time, ja era tard, però, i els tertulians havien begut força, quan en josmar, que tenia una càrrec força rellevant dins l'acadèmia de la llengua, digué allò de “el socio del español es macho como yo” amb una mofa socarrant i farcint-ho amb molta ploma. clar, allò tenia un share proper al 40% i es va difondre com l'antrax quan bufa la tramontana; ja es poden imaginar que als afeccionats de l'equip perico, l'únic capdavanter que hi havia en aquells moments a catalunya, no els va fer puta gràcia.
van agafar una emprenyada de tal magnitud que es van iniciar en el noble art del genocidi i van focalitzar la seva ira amb el col.lectiu gltb de barcelona, a més dels coixos de cama esquerre i a les parelles d'avis propietaris d'agapornis.
va ser com una guerra civil, bé de fet va ser una cruel matança totalment gratuïta. imaginin tot de socis amb estúpids barrets i bufandes blanc i blaves, armats amb subfusells automàtics arrassant els clubs d'ambient de l'eixample i d'altres desequilibrats amb samarretes que fan apologia del vermut, cosint a ganivetades a joves marietes en mig de la via pública, davant de la mirada impassible dels joves heterosexuals blancs que quedaven (els psicòpates pericos també es van carregar uns quants negres, posats a fer, deurien pensar).
la població de la ciutat comtal es va reduir a tres-centes mil persones. els afeccionats de l'espanyol vaguejaven entre el caos i la destrucció, fotent algun tret a qui els resultava sospitòs d'ésser marica, caminaven embadalits i somreien amb aquella ganyota pròpia dels que són sabedors d'haver fet la feina ben feta , i dels subnormals.
i aquest moment d'abaixar la guàrdia, fruit de l'èxtasi, és el que van aprofitar els turcs, que s'amagaven en galeres rere l'hotel vela, per envair, primer barcelona i després la península sencera.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

tossinades