la gènesi (i III): el desenllaç

corren malos tiempos para la alianza, luke pollawalker se ha vuelto de la acera de enfrente, leia ha tenido un hijo negro y se ha descubierto que yodar era un monigote de carton piedra...eh, perdó, estava escrivint un guió original per un amic que vol fer la pel.lícula definitiva, on estavem? ah si, amb la merda aquesta de l'origen del garrí, que el filldeputa del "escriptor" ha separat en tres capítols, ui si quina tensió, quins nervis, mig món pendent de la resolució del conflicte, anda vete a tu pueblo, vagu de merda...

   el meu substitut en el paper de fill de ric i jo sortíem del tanatori per agafar el seu boxster i anar volant al poblenou a aclarir la situació m/paterno filial, m'explicava que ell també sospitava dels seus gens quan un pizzero que arribava tard a una entrega se l'emportà pel davant i el deixà estés a terra, mort a l'acte. com a mínim no l'han de dur gaire lluny, vaig pensar. li vaig agafar les claus del cotxe i vaig anar a veure els pares...ja ho sé, no és gaire ètic conduir si no tens carnet, però en aquells moments no em regia per la lògica, a més l'oportunitat de portar un porsche no es presenta cada dia.

   pensava en tot el que m'havia perdut, fer equitació com activitat no lectiva, anar de safari a l'àfrica a caçar negrets a l'estiu, un cotxàs a la porta en fer els divuit, bé com a mínim el tema del vehicle el tenia solucionat

   -incís. he de dir que en cap moment em va passar pel cap que el meu pare biològic era mort, ni el que podia significar-

   vaig trobar a mons pares fent un vermut al tio che i els hi vaig vomitar més o menys el que he anat relatant fins ara, mon pare no va poder suportar la meva "verborrea" i m'explicà que ell sabia des del principi que m'havien intercanviat després del part, però que ma mare no notà la diferència, fruit de la morfina que li van administrar ja que el fill original gastava un cap com un moai, i em va agafar molt d'afecte des del primer moment que em tingué en braços, ho se, sóc adorable.

   el fet que ma mare expliqués el meu neixament d'aquella manera es deu a una baixada de sucre durant una pausa publicitària de dallas, que casualment va associar amb el part, segons mon pare.

   quan vaig preguntar-li per què havia mantingut aquella estafa, van sortir a la llum les seves arrels jueves i argumentà que tenia la creença que el fill d'un empresari d'èxit ha de tenir el gen de fer calers a l'adn.

   em va semblar bona resposta, tendra i innocent, vaig recordar moments de la infantesa, anar a matar rates a la desembocadura del besós, aquell estiu de camping a la costa brava on vaig aprendre a usar les meduses per crear-me fama de mal parit. en el fons no havia viscut malament, m'havien estimat i cuidat com si fos un d'ells

   el meu problema era haver pensat sempre en el passat i no en el futur. vaig decidir eliminar tot el que em lligava a la meva família biològica, incloent les proves que m'haurien donat l'herència i vaig començar a construir una nova vida, basada en la meva renovada família des dels fonaments.

   fi

   epíleg: lògicament, mons pares em van fotre fora de casa als deu minuts per gilipolles. moraletja?? no remeneu mai els draps bruts de la família i viviu plàcidament en la ignorància

la gènesi (II): la recerca

en anteriors capítols...
...després de descobrir que el relat sobre el seu origen era incert, el nostre adorable amic garrí inicia un llarg i dur camí buscant les respostes que el portin a la veritat que els seus progenitors li han amagat durant tants anys...
ho aconseguirà??? 
música tensa i cortinilla d'estrelletes

   després d'anys de recerca, milers d'euros gastats i centenars de proves d'adn il.legals, vaig trobar una fotografia a les necrològiques de la vanguardia d'un ex-senyor molt carregat de cognoms que guardava una gran aparença amb un servidor. em vaig posar els meus calçotets de lligar, la meva samarreta de nirvana i vaig anar cagant llets cap el tanatori de sant gervasi, on s'oferia una missa en el seu honor.no sé ben bé per què hi vaig anar, ja que tot i tenir un sisè sentit força espavilat, la meva lògica deductiva tendia a zero; potser per veure com seria jo dins un taut, no ho sé.
   mentre anava cap allà amb el 60, vaig llegir-me detingudament l'esquela, resulta que el cadàver era un marquès vidu de pedralbes amb més calers que mosques hi ha a un camp de refugiats. interessant.
   la meva arribada al tanatori no es pot considerar triomfal, no vaig arribar a veure el mort i quan vaig fer acte de presencia a la capella on se celebrava la cerimònia, embadalit per l'aspecte d'anar a veure la iaia en diumenge dels presents, vaig ensopegar amb un gerro que en esberlar-se en mil pedaços va trencar l'harmonia del moment, tothom es va girar i em van llençar unes mirades d'odi pur que vaig esquivar per ben poc, per sort la figura del mossén i el crist clavat a la creu van aplacar l'ira que es respirava a l'ambient. la missa fou avorrida de collons, fins al punt de clapar-me dos cops, un amb roncs inclosos, que em van despertar just en el moment en què parlava el fill del milionari, el fill!! el filldeputa era...era calb com mon pare, guardava la bellesa helènica de ma mare i al coll...al coll tenia la marca de neixament en forma de polla típica dels bonamusa!! ja ho entenia, ens havien canviat al néixer!! semblava més gran que jo, però tothom sap que els joves adinerats fan l'aparença de ser més adults que la resta. no hi havia dubte, aquest malparit desgarbat era el fill de mon pare, bé, el que em feia de pare però que realment no ho era, m'entenen, no?
    havia de parlar amb ell. en acabar la cerimònia em vaig acostar, havent tombat a dos familiars llunyans amb cops mortals de karate previament, per marcar terreny i distàncies. no em va costar gaire convencer-lo del que debia haver passat a la sala de parts i el vaig convidar a retrobar-se amb els seus pares biològics.

    la realitat era una altra, jo volia venjança!!!!
    de fet no tenia ganes de venjar-me, però em picava la curiositat i volia veure si podia gratar quelcom de l'herència.....

i en el proper episodi, la resolució de la gènesi garrinesca..........o no

la gènesi (I): origen d'un garrí

déu creà l'univers en sis dies, inventà el mètode ikea

plató

   aprofitant el to bíblic de les darreres publicacions i que ja anem agafant confiança, us parlaré de la meva gènesi, el meu neixament. no espereu relats eròtics sobre la meva concepció ni mites com que vaig ser engendrat al cim del canigó, en mig d'una tempesta de neu, durant un bombardeig i amb música de john williams de fons; anirem directament al meu part.
   fou el matí del vint de febrer de mil nou-cents vuitanta-quatre, any maleït per la ploma del destí, a l'hospital de sant pau, a l'hora de la coca-cola light, ma mare mirava per la finestra de l'habiació i en veure aquell repartidor amb tors d'adonis descarregar caixes de refresc d'una pegaso de l'època, patí una força contracció que va suposar la meva arribada al món, la cosa més bonica que havia aparegut mai sobre la terra, punt. fins aquí el relat de la meva senyora mare.
   però jo, que tinc un sisè sentit molt desenvolupat, diguem sisè sentit, diguem amic invisible, en robert, de gran perspicàcia; sé amb certesa que l'homoerotisme relacionat a la coca-cola light no apareguè fins anys més tard. per tant el relat familiar del meu origen es basa en una farsa amb totes les de la llei.
   i què va impulsar als meus pares a mentir-me en un assumpte tan delicat? fa uns anys vaig dedicar-m'hi de pet a investigar-ho, vaig abandonar la universitat, vaig deixar la xicota de tota la vida, em vaig anar desfent de les meves amistats i vaig contractar un detectiu, disfressat de psicòleg argumentant greus problemes emocionals, a qui veia un cop per setmana perquè m'ajudés a descobrir la veritat sobre la meva existència...

continuarà...

l'evangeli obscur de jesucrist

  tot això passà l'any... bé, tan se val, perquè tot plegat és mentida, però li donarem un to èpic dient que és un any que déu nostrosenyor esborrà del calendari per vergonya i per rentar la imatge de la seva família. resulta que jesucrist estava atravessant per una d'aquelles èpoques de rebel.lia o de segona joventut típica d'aquells mascles de trenta-cinc a cinquanta anys recentment separats de la dona, i ja saben que aquestes fases afecten greument a la dignitat personal i a les de l'entorn. oju! que la culpa no fou seva, si no de maria magdalena, que era una bandarra de tres parells de...que cony, era un putot amb totes les lletres!!
  el cas és que jesucrist va baixar a la terra per muntar-se una festa descomunal amb dos companys que va conéixer a la facultat de dret, l'steven seagal i en chuck norris, dos males peces que no havien passat de primer curs i que havien dedicat el seu pas per la facultat a fotre mastegots als empollons i a beure cervesa a totes hores, i que actualment regentaven una granja d'estruços a vilobí d'onyar, massachussets.
  van arribar al capvespre a irak, volien gaudir dels favors de les mítiques putes de babilònia, però ja se sap que l'excés d'alcohol i la testosterona pels núvols són mals assessors del savoire faire necessari per tractar amb senyoretes que fumen i parlen de tu.
   els tres van entrar a un prostíbul etzibant puntades depeu a les portes, cridant com peixateres i ruixant amb don perignon a les joves meretrius (ja saben que els musulmans són de pell fina i l'alcoholels hi provoca greus irritacions), quan va aparèixer en sadam hussein, que en aquells moments exercia de madamme del bordell, el més luxós de tot bagdad, per demanar-los, molt amablement, que moderessin la seva actitud vers les prostitutes; però la providència va voler que el tap d'una empolla de xampany que destapava jesús li anés directe a la cara i li buides un ull. en sadam llençà un crit esfereidor, com de garrí degollat, i de sobte començaren a sortir homes armats amb kalashnikov de sota les pedres i les putes i van rodejar els tres amics. en chuck i l'steven, que eren amants de la brega i estaven curtits en mil batalles (no imaginen com arriben a ser de malparits els estruços), no es van arronsar i van començar a repartir mantecaos a ritme de swing islàmic fins que no va quedar un moro viu; cames i braços de meuques es barrejaven amb troncs desmembrats de guerrillers amb les armes hàbilment desades al recte.
   tot això no hauria anat més enllà d'un petit conflicte diplomàtic, fàcilment solucionable amb un partit benèfic entre estrelles retirades del món del futbol i de la faràndula, si no fos perquè en jesucrist, que portava un pedal de proporcions bíbliques, vomità sobre una còpia del corà del segle xv. es poden imaginar que a alà no li va fer puta gràcia. va muntar un cristu de tres parells de nassos, va fer ploure durant tres mesos seguits sobre el vaticà, amb calamarsa de la mida d'un puny. durant aquest diluvi van morir vint-i-set papes, dos-cents quaranta-nou bisbes i un català que estava allà de vacances.
   déu pare va haver de demanar infinitat de favors per aplacar l'ira del seu homòleg musulmà, però finalment van signar un tractat de pau on el més rellevant era el càstig a l'ostracisme etern per chuck norris i steven seagal i la prohibició d'entrada als prostíbuls de més enllà d'estambul a jesucrist

l'apocalipsi

ja que avui torno a galeres, aprofito per escriure un poema bonamusic que parla del final, el final de l'estiu, el final de vacances, el final de la innocència, el final dels temps: l'apocalipsi

deixeu de jugar

a pares i mares feliçment casats

deixeu de remenar

sota les minúscules calcetes

de les vostres nancys

a la recerca de pèl i humitat

en el seu pubis plàstic

deixeu de fer salts

a un buit de pega

on una xarxa de vellut

acomodarà les vostres

natges de préssec

durant la caiguda

i evitarà que colpejeu

contra aquell sòl

sobre el que pretenieu

escampar els vostres budells

deixeu-vos de romanços

en temps de crisi

ja que l'amor cotitza a la baixa

a la llotja de la codícia i l'engany

on arpies recentment llicenciades

cerquen adults adinerats

i vidues negres es deixen seduir

per ineptes arquitectes

de l'economia submergida

deixeu que l'esglèsia

assoleixi el poder gubernamental

i recuperem els valors tradicionals

de setge a l'infidel

i por

i mentida

i abús genital de vailets innocents

durant les misses privades de mitjanit

deixeu volar la vostra imaginació

brutalment mutilada

després d'anys de banalitat televisada

i centenars d'estímuls

que condueixen per una autovia

de tres carrils

cap a l'estupidesa extrema

deixeu-la volar ben amunt

allà on l'aire es difumina

en el no res

allà on la influència de la gravetat

permet viatjar en òrbita

el.líptica al voltant

dels residus de les ments

més brillants de generacions passades

deixeu de comulgar

entre les misèries

de les multituts sorolloses

sortiu dels vostres caus

només quan la foscor de les tenebres

desterri l'astre rei

en el seu penós i rutinari exili

deixeu que els nens s'acostin a mi

i faré d'ells un exèrcit

de perdedors

que vagaran dia rere dia

pels confinaments de la terra

amb el cap baix

la roba bruta

i els peus en carn viva

amb l'única esperança

d'implosionar

les seves ànimes

sobre la resta dels mortals

deixeu de dibuixar penis

als marges del llibres

i ruixeu amb benzina

les vostres cases

les escoles

les institucions

els parcs públics

els bars i els prostíbuls

desitjant que algun desaprensiu

llenci una burilla encesa

que ho ompli tot

de llum purificadora

deixeu d'imaginar

un món millor

i escaleu el campanar del poble

disfressats de guerrers medievals

i llanceu-vos al vostre destí

abraçats a una bombona de butà

cantant càndides cançons de campament

deixeu de nedar contra la corrent

dels efluvis urinaris sobre els que sureu

i fruiu del viatge

sobre mars daurats i amònics

i preneu fotografies

per ensenyar a la família

quan us trobeu al més enllà

deixeu de resar

doncs he vist al santíssim

fer les maletes

i penjar el cartell de

“tancat per vacances” a les portes del cel

i no penseu pas que la

seva cort d'escribes sordmuts i lobotomitzats

atendran les vostres plegaries

ja que romanen estàtics

romiant una nova versió

de l'apocalipsi

deixeu de somniar

que els jedis

en bambi

o en superman

us salvaran a l'últim minut de la pel.lícula

i comenceu a assumir

que el futur

farà olor de sofre i de merda seca

deixeu de fer el que esteu fent

doneu-vos les mans

i canteu una oració

mentre veieu com el sol

creua per darrer cop l'horitzó

obriu els ulls i escupiu junts al cel

en el que serà el vostre

darrer acte de fe

pensament

o acció

mentre, jo caminaré

amb resignació

però amb fermesa

cap a les gónades de l'hades

esperant ésser projectat

a velocitat cósmica

contra un mocador de formigó

quan algú com jo troba un petit tresor

avui tot fent neteja he trobat una novel.la manuscrita d'en felip k. polla, un dels mestres de la ciència ficció i pare d'obres tan importants com: somnien els cogombres amb peladors elèctrics?, els cogombres que vingueren de l'espai i la trilogia ciber-cogombren. vaig consultar amb el meu avi, que era gran amic seu, i em va dir que aquesta era la seva darrera obra, però que no havia vist la llum ja que en felip k. polla morí de sífilis, que li va passar una puta vietnamita, just abans de portar- la a l'editor.
mentre el meu avi i jo solucionem uns assumptes legals per apoderar-nos dels drets de l'obra us transcriuré la introducció de la novel.la:

  any 2079, després de cinquanta anys de penúries, on milions de persones han fet el salt a l'infern, on els casquets polars s'han fos i mig món s'ha enfonsat sota el mar, on els recursos escassegen i els que controlen el "cotarru" són folls i malvats; els països catalans s'han escindit de la península a base de dinamita i molta sang vessada, i ara vaguen a la deriva pel que abans era el mar mediterrani. 

  el seu president, joseph montylll, meitat home, meitat androide, vetlla per la supervivència del seu poble amb la moderació del seu avantpassat, però amb mà ferma (el país valencià fou bombardejat amb napalm i esborrat del mapa a la velocitat del llamp en no voler adherir-se al tractat separatista català, això si, no van patir, en montylll és implacable pero benevolent).

  nova catalunya, però, no es zona segura: a part dels feixistes i els botiflers per control remot que viuen amagats entre la població autòctona, les hordes carpetovetòniques s'acosten a bord de dofins i llobarros modificats genèticament buscant brega i uns bolets que creixen a l'alta ribagorda, que mitjançant màgia negra i bla bla bla poden fer tornar els temps d'esplendor al imperio español, donde nunca se pone el sol...

bé, fins aquí he pogut transcriure, en felip k. polla explicava grans històries, però tenia la caligrafia d'un metge... d'un metge manc i amb problemes psicomotrius.
ah la novel.la no té nom, s'accepten suggeriments. jo mentre seguiré treballant per enriquir-me gràcies a la feina dels morts

mesures per sortir de la crisi

avui és d'aquells dies en què si fos líder mundial despenalitzaria l'ús públic d'armes, imposaria a la vanguardia que oferís smith & wessons i colts amb el suplement dominical a preu baix i atorgaria llicència per matar a aquells que estessin més "sumbats", jo inclòs.
és clar, jo jugaria amb avantatge, com qualsevol tio merda provincià que assoleix el poder de forma poc lícita (no crec que arribi a governar democràticament, tinc massa draps bruts amagats, a més el moviment 15m em calà fons i ja no confio en l'actual sistema polític, crec que una altra democràcia és possible, la meva democràcia, una dictadura a l'ús on mano jo i tots contents), no aniria a pit descobert, amb un revolver de fa segle i mig, a lloms d'un cavall blanc i amb un barret de pell de polla de natiu americà. em faria construir un exoesquelet de titani, amb propulsors nuclears i un armament tan potent que em permetés carregar-me mig sabadell d'una ràfega.
tot són beneficis, el divertiment que suposa empunyar i disparar un arma és immens, recordeu els cops que heu anat a a fer un paintball i el que heu fruit, ara imagineu que és amb foc real, tanta adrenalina us impediria pensar en desgràcies i en retallades socials. la fabricació d'armament reactivaria l'economia (tothom sap que les guerres aixequen mercats enfonsats, consulteu les estadístiques). l'ensinistrament militar  al qual us haurieu de sotmetre per supervivència, faria que estèssim preparats per qualsevol possible invasió per part dels francesos, muslmans o alienígenes. i ara analitzem el tema que més us preocupa: "moriria molta gent", si, i? aplicant una regla de tres senzilla deduim que com menys gent siguem, més recursos hi haura per tots, més espai tindrem i menys cues haurem de fer, imagineu poder plantar el parasol a les magnífiques platges de lloret sense la necessitat de llevar-se a les sis del matí, o poder pujar al dragon khan un cop rere l'altre sense pausa. a més amb els cadàvers podem fer pinso i adob i ser un model de ramaderia i agricultura ecològica, que tant de moda està i que tant ens agrada a tots.
reflexioneu i recordeu, no voteu ningú que no parli bé de les armes